Primer advertiment. El 1990, els científics van arribar a un consens sense precedents: els gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, vapor d’aigua...) produïts per activitats humanes estaven alterant el clima de la Terra (des de 1900 la temperatura mitjana arreu ha augmentat 1ºC). Aquest missatge val a dir que no va calar immediatament a l’opinió pública. De fet, encara hi ha “negacionistes” que insisteixen que el clima canvia de manera “natural” (bé, també hi ha qui encara afirma que la Terra és plana).

Segon advertiment. Un grup de científics internacionals van proposar i popularitzar, el 2009, el concepte dels límits planetaris, un marc conceptual que avalua l'estat dels processos principals per a l'estabilitat del sistema Terra i suggereix uns llindars que, en cas de ser superats, posarien en perill l'habitabilitat del planeta per la nostra civilització.

Tercer advertiment. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les seves sigles en anglès) fou creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial per tal que avalués i actualitzés l’estat dels coneixements científics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, repercussions i possibles estratègies de resposta. El seu 6è Informe d’Avaluació (2021) diu que és urgent actuar i que se’ns acaba el temps abans que superem l'1,5°C i els objectius ambiciosos de l'acord de París.

Com ens està afectant?
Els efectes del canvi global i l’emergència climàtica són ja prou evidents. Ara mateix, la sequera persistent (malgrat la pluja d’aquest cap de setmana) que estem patint n’és una mostra que ens indica la tendència: pujada generalitzada de les temperatures mitjanes i augment de les temperatures tòrrides a l’estiu; risc d’incendis més elevat i prolongat; augment dels episodis meteorològics extrems (ventades, bufaruts i aiguats...).

Què hi podem fer des dels Ajuntaments
En primer lloc, posar el focus d’atenció en les persones, especialment les més desafavorides, amb ajudes per pal·liar la pobresa energètica i l’establiment de refugis climàtics, on resguardar-se les temperatures més altes a l’estiu. Des de l’urbanisme, cal reduir espais encimentats i augmentar la vegetació, especialment l’arbrat urbà, està demostrat que redueix la temperatura màxima i aporta frescor.

Reduir l’ús del vehicle privat i millorar el transport públic col·lectiu. Promocionar la bicicleta i l’anar a peu. Impulsar més decididament les energies de fonts renovables, però sense malmetre terres de conreu, més necessàries que mai. Finalment, cal estar preparat i disposar d’uns bons plans d’adaptació a l’emergència climàtica i a la sequera. Tenim molta feina per fer.