La manifestació unitària de diumenge passat a Sabadell contra el Quart Cinturó va aplegar milers de persones, i va donar continuïtat a la històrica trajectòria dels moviments socials dels dos Vallesos contra aquest projecte. Saludem des d’aquí les entitats organitzadores i aprofitem l’ocasió per fer una reflexió pública.

A més de la pròpia plataforma contra el quart cinturó, vam poder observar la presència de nombroses entitats socials i ecologistes, així com de forces polítiques que assistien directament o indirectament, amb la presència de les seves figures alcaldables per a les properes eleccions municipals tot i que el seu partit hagi acceptat el projecte.

ERC justifica que l’acord amb el PSC dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya no implicarà el Quart Cinturó sinó la construcció de la B-40, coneguda com a Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa. No cal que recordem com és d'hipòcrita la política parlamentària amb les seves pròpies promeses, com la de derogar la reforma laboral, incompleta pel govern espanyol del PSOE i UP.

La qüestió no és tant quins partits polítics fan possible aquests projectes, o si amb un Estat propi o una Catalunya autonòmica podem aturar-ho, sinó a quins interessos responen realment aquests projectes per entendre així la lògica que empeny a actuar a la resta d’actors.

I, si ho analitzem breument, entendrem que aquests projectes responen als interessos de la patronal i de la burgesia, que necessiten infraestructures per poder moure més ràpid les mercaderies i seguir així amb la seva acumulació de capital. Tant és l’impacte mediambiental i social que això comporti pel territori, si amb això garantim l’augment de la seva taxa de beneficis i productivitat.

No ens valen els arguments que això pot ajudar a crear ocupació, com si es tractés d'un xantatge per a les classes treballadores dels Vallesos. Només cal veure la seva posició davant la inflació i l’augment de salaris per veure la seva veritable posició davant la qüestió social. I fixeu-vos en un detall: el “pacte de rendes” que reclamava Foment del Treball Nacional ja és un fet, un pacte de rendes no escrit però real amb l’acceptació un cop més per part de CCOO i UGT de pactar increments salarials per sota de la inflació als convenis sectorials. Per això tampoc els vau veure a la manifestació amb cap pancarta, per cert.

Fixar-nos en qui respon realment al Quart Cinturó i aquesta mena de projectes ens ajuda a deixar en evidència qui se sotmet realment al poder, perquè l’explotació de la natura i de l’ésser humà són dues cares de la mateixa moneda.

No podem separar l’explotació de la classe treballadora de l’explotació del nostre entorn, de la natura i dels recursos naturals, hem de lluitar perquè la patronal, la burgesia i els polítics no tinguin via lliure per fer i desfer amb total impunitat.

Des del sindicat de la Confederació Nacional de Treball, ens tindran sempre al davant.