A hores d'ara tenim les alarmes enceses quant al nivell d'aigua dels embassaments. Si no plou suficient, haurem de patir restriccions.

A principis dels anys 70, a Granollers, molts edificis s'abastien de l'aigua de pous. Encara recordo, que a causa de l'escassetat d'aigua a l'estiu, els meus pares i jo havíem de fer diversos viatges amb galledes, a la font de la plaça de la Caserna per portar l'aigua al pis on vivíem.

El món té cada vegada més habitants, i això suposa més consum, tant per a les ciutats, com per a l'agricultura i la indústria. És per això que considerem l'aigua com un bé imprescindible i escàs.
Només el 2,5% de l'aigua del món és aigua dolça. I d'aquesta, el 70% es troba als pols i als cims de les muntanyes en forma sòlida.

Cal tenir en compte, que l'escassetat d'aigua ens pot portar a situacions molt complexes, inclús a provocar guerres. Sobreexplotació de recursos hídrics, malbaratament de l'aigua i pous il·legals han provocat la sequera de llacs, on poblacions indígenes s'abastien de la pesca, com és el cas del llac Titicaca. Com també la destrucció de reserves naturals, com Doñana i Tablas de Daimiel.

Per altra banda, el canvi climàtic està influint a agreujar les sequeres i les inundacions que últimament estem patint. Pel que fa a l'impacte mediambiental, tant governs com empresaris i ciutadans han de tenir en compte que una mala gestió de l'aigua pot generar dèficit i contaminació. En especial el control de la immensa quantitat de pous il·legals i de vessaments fecals o de productes químics.

Els ciutadans també podem contribuir més del que ens creiem. La contaminació i malbaratament de l'aigua sumada a tota la població, és molt significatiu. Per tant, cal tenir alguns aspectes en compte com: no deixar aixetes obertes, no fer servir el WC de paperera, utilitzar el rentaplats i rentadores quan estiguin plenes, fer servir al vàter cisternes amb descàrrega parcial (o posar una ampolla dintre del dipòsit), fer servir la dutxa en comptes de la banyera, tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o quan ens ensabonem a la dutxa, quan ens dutxem podem recollir en una galleda l'aigua freda de la canonada fins que arribi la calenta, per aprofitar-la després. No llençar burilles al carrer, ni brossa de cap tipus. Tot el que llencem al carrer se'n va directament al mar. Llavors a través de la cadena tròfica ens arribaran els contaminants i microplàstics que contindrà l'aigua contaminada del mar. També provocarà problemes a la fauna marina.

No valorem l'estalvi que suposa cada acte nostre, perquè no veiem un impacte immediat. Si l'aigua s'acaba, no podré anar una altra vegada a buscar aigua a la font de la plaça de la Caserna, perquè està tancada i tampoc té aixeta.

Cris Melo