Els sectors agrícoles i ramaders de tota la Unió Europea, per ser precisos, estan en peu d’alarma, quasi en peu de guerra per tot el que està passant. Ja no parlem del canvi climàtic que ens toca a tots i, molt especialment al sector primari. Sequeres perllongades, glaçades, pedregades i les fortes calors que fan perdre milions d’euros als agricultors i ramaders, quan era importantíssim collir molt de cereal, per no haver de dependre dels grans especuladors dels cereals, que no tot es culpa de la guerra d’Ucraïna.

Qui més culpa té que tinguem uns preus disparats de les matèries primeres són els que s’enriqueixen, diguem carburants, gas, electricitat i cereals amb el vistiplau de la Unió Europea. França com sempre, la primera que ha intervingut les elèctriques, la inflació amb subvencions no s’arreglarà, manca una política ferma per uns mercats distorsionats, inflats que productors i consumidors paguem totalment. Ja seria hora que la Comissió Europea en comptes de pagar, anunciés a les televisions i als mitjans escrits, escoltés més el que passa, ara amb una mà ens donen una ajuda enverinada i plena de clàusules per complir i, amb l’altra mà ens venen. Som moneda de canvi, com sempre des del 2.000 amb el lliure comerç, ara toca Nova Zelanda. Han signat un acord amb la UE per la importació gradual durant 7 anys de 38.000 tones lliures d’aranzels de carn de xai, 10.000 tones de carn de vacu, 15.000 tones de mantega i 25.000 tones de llet en pols. Tot sense aranzels, entrada lliure i pels europeus, sortida a pals.

Com pot ser que la nova PAC més verda i de proximitat (de la granja a la taula), carns que viatjaran 25.000 km lliures d’aranzels i de CO₂, es veu que això no va contra el canvi climàtic, ara podem veure com Països Baixos, els nostres veïns europeus els volen fer tancar les explotacions tant de porcs com de vaques perquè contaminen. Es veu que fer venir carn de l’altra banda de món no contamina, vaixells, avions; fer tancar per comprar fora, una política agrària erràtica ja fa temps. Primer per deixar la terra en guaret, pagar per no produir, ara amb la guerra inhumana s’ha vist com Europa no som autosuficients ni de petroli, ni de gas, ni cereal. Si no podem fer una PAC més productiva i menys restrictiva, avui més que mai la nova PAC s’allunya de la realitat, treuen les ajudes del gira-sol i la colza si no en tenim, ara hem pogut veure, entre pandèmia i guerra, unes puges desorbitades i una inflació que, els únics beneficiaris són les grans petrolieres, grans empreses de gas i els especuladors del cereal. Una PAC més productiva i pagar realment el que val el producte.

El sector no vol viure d’almoines, com ara anuncia la Comissió Europea per mitigar les pèrdues milionàries, mentre productors i consumidors, els grans perdedors d’aquesta inflació. Per acabar d’arrodonir la nova PAC ens fan anuncis televisius d’una nova PAC tan maca que diu “cuidar el camp és cuidar la nostra vida”, però resulta que cada dia tanquen explotacions de cítrics, de vaques, de xais, i comprem carns de països que no compleixen cap de les normatives europees, això si volen ser verds i sostenibles. Potser tots acabarem com el noi de l’anunci de cervesa, que vol viure la vida admirant paisatges verds, ossos, natura. Una vida sense treballar, ell mateix s’envia un missatge que vol viure la vida, potser tots haurem de fer el mateix. Jo que he sigut una fervent europeista, em dol que es perdi l’esperit pel qual va néixer la política agrària comuna - PAC, produir aliments i unes rendes dignes als agricultors.