Com ja vaig anunciar dies enrere en un comunicat breu, he deixat de ser regidora a l’Ajuntament de les Franqueses. No és una maniobra electoral. És una decisió personal, de salut i de responsabilitat. He renunciat al càrrec perquè no em veig amb cor de continuar exercint-lo amb el nivell de compromís i dedicació que m’exigeixo, per respecte a les persones que van confiar en nosaltres a les municipals de 2019.

He plegat perquè no em queda energia, perquè en cal molta per formar part d’aquest ajuntament com a única integrant d’un grup municipal, enfront d’un govern que menysprea l’oposició, que no escolta, que no negocia, que no accepta propostes ni reconeix errors. Un govern que entrebanca i retarda l’accés a la informació, que no respon a les preguntes o ho fa tard i malament... Cal molta energia i molta paciència.

Ser una sola regidora en un grup municipal vol dir ser a tot arreu, a totes les comissions, a tots els consells, a tots els patronats, vol dir intentar digerir una quantitat ingent d’informació, vol dir intentar la quadratura del cercle pel que fa als horaris.

Hi ha ajuntaments que posen recursos a disposició dels grups de l’oposició, bé amb dedicacions parcials, bé amb suport administratiu. Aquí no. Els regidors i regidores de l’oposició no tenim cap sou (només cobrem dietes per assistir als òrgans col·legiats), i hem de treballar molt si volem aprofundir en els temes, votar amb responsabilitat i fer-ne seguiment. Això requereix molt temps, i vol dir que o bé hem de poder viure sense treballar o bé hem de robar temps a la vida, i assumir un cost personal que en algun moment passa factura.

Vam entrar a l’Ajuntament sense experiència, sense conèixer l’administració municipal, i han estat tres anys d’aprenentatge, d’aprendre com funciona i com no ha de funcionar, tres anys de feina i d’autoexigència. Personalment, he fet el que he sabut i he pogut. Demano disculpes si algú n’esperava més. Per a mi, el balanç és decebedor: molt esforç, i pocs resultats, tot i que els optimistes de la nostra assemblea creuen que la feina no ha estat en va, que hem contribuït a fer avançar alguna cosa...

M’acosto a la data de jubilació i l’esperava per alliberar temps, però no m’he vist amb cor d’arribar-hi. Estic exhausta, potser perquè amb l’edat perdem agilitat mental i energia i tot ens costa més; potser per una permanent sensació de picar ferro fred, potser per tot plegat... Passo el relleu a una persona més jove, més àgil, amb més energia, i seré al seu costat treballant dia a dia, una més de l’equip. Li passo el relleu, però no em retiro, perquè d’actuar d’acord amb les meves conviccions, de treballar per allò en què crec, no me’n retiraré mai.