A França, malgrat la guerra d'Ucraïna i les darreres eleccions a la presidència que han ocupat l'atenció de tots els mitjans de comunicació, hi ha una notícia cultural pel que fa a l'edició d'un llibre que ja s'ha convertit en poques setmanes en número u de vendes. El llibre porta per títol Les fossoyeurs (Els enterradors) i un subtítol inquietant: Revelacions sobre el sistema que abusa dels nostres ancians. El llibre l'ha escrit un jove periodista d'investigació, anomenat Victor Castanet, que ha passat un bon temps investigant els abusos comesos contra els ancians per part d'una famosa multinacional geriàtrica, present també al nostre país… Són 400 pàgines sobre el maltractament i l'abús dels ancians i les seves famílies a les residències del grup Orpéa, fruit de tres anys d'investigació.

El llibre va per la seva 11a edició i, repeteixo, és el més venut a França. La lectura del llibre ha aixecat polseguera, ja que un s'assabenta que per a l'empresa esmentada només importen els dividends i, fins i tot, els ancians adinerats que paguen més de 10.000 euros al mes per la seva estada a les residències són víctimes de les més injustificables mesquineses per part de l'empresa. El govern no ha tingut cap altre remei que prendre consciència que a través de les subvencions que els geriàtrics concertats obtenien de l'Estat, resulta que s'estava afavorint els accionistes d'aquestes corporacions més que no pas els ancians. Han clamat veus a l'estil tragèdia grega: Què estem fent amb els nostres pares i els nostres avis.

El jove periodista Victor Castanet s'ha atrevit, però, a desentranyar totes les seqüeles que arrossega l'omissió de la vellesa i la mort, i a dir-nos amb veu clara i contundent que la mort existeix i que és plena d'indignitat en força geriàtrics de França. L'empresa més assenyalada li va arribar a oferir la temptadora xifra de 15 milions d'euros pel seu silenci, però Castanet els va rebutjar. Joves com ell són molt necessaris en aquest moment.

Aquest és uns dels temes que tots en sabem coses que han passat i passen als nostres geriàtrics, per sort no a tots, però si a alguns. La pandèmia ha deixat en evidència la deixadesa de molts centres on hi ha hagut morts per causes no gaire clares. No obstant això, ho deixo al periodista mediàtic Carles Porta que posi llum a la foscor que envolta a coses que han passat i que encara passaran si algun organisme de la nostra Generalitat no posa control. El govern ha de prendre consciència que a través de les subvencions que els geriàtrics concertats obtenen o obtenien, perquè resulta que a França i jo no sé si també passa aquí s'estava afavorint els accionistes d'aquestes corporacions més que no pas els ancians.

Després de llegir aquest esfereïdor llibre he recordat al meu pare quan va patir, en una residència d'un bonic poble del Vallès, l'abandonament en una habitació sense ventilació, durant tres dies i tres nits sense canviar llençols ni bolquers, i menjant només galetes en una residència on pagava, fa 10 anys, la quota mensual de 2.800 euros.
Els responsables de la residència van "justificar" la situació d'abandonament perquè va succeir un cap de setmana i no tenien personal (¿). El meu pare no va voler denunciar-ho i vam tenir la sort de, immediatament, trobar una altra residència de Granollers on va ser cuidat amb professionalitat i amb un personal meravellós. Com ha de ser.
De totes maneres tot el que va passar amb els nostres vells al primer període pandèmic s'ha silenciat. La mort no existeix, la vellesa no existeix, i quan es fa evident se l'oculta en aquelles avantsales de l'adeu on campeja la mesquinesa. Tot plegat molt trist.