Quan algú vegi el títol d'aquest article, pensarà: una altra vegada amb la crisi climàtica! Però no ens adonem que ja l'estem patint, ja no és una hipòtesi, com pensàvem fins ara, és una realitat.

Estem encara al mes de maig i no és normal aquesta calor, i diem: "quin temps més bo per anar a la platja", sense adonar-nos que aquest bon temps és conseqüència del canvi climàtic, que ja el tenim a sobre.

Prop de 12 milions de persones moren al món, cada any, per causes ambientals. Cada vegada patim més episodis de calor extrema. A l'Índia, tenen unes temperatures tan altes actualment, que poden esdevenir greus problemes en les collites dels cereals. A Lleida està passant el mateix. Rècords en temperatura, en pujada de nivell del mar, en huracans i en inundacions, són clars advertiments.

Per cert, s'estan contemplant la realització dels Jocs Olímpics d'hivern a Catalunya, quan possiblement el 2030 ja no hi haurà neu al Pirineu.

El secretari general de l'ONU va confirmar, fa poc, el fracàs de la humanitat per afrontar el canvi climàtic. Aquest toc ens farà reflexionar? No ho tinc clar, ja que aquesta crisi climàtica s'aparca davant altres crisis, considerades més importants. I el que és molt preocupant, cada vegada disposem de menys temps per revertir la situació.

És lamentable que els presidents i polítics de les nacions, que es reuneixen en cimeres, adquireixin pocs compromisos i donin molt poc exemple, pel fet de viatjar en avió privat. En implicar-se governs i ciutadans es troba la solució. És urgent que els governs redueixin la dependència dels combustibles fòssils i al mateix temps, introdueixin les energies renovables, com per exemple col·locar plaques fotovoltaiques en edificis públics i comercials, més transport públic i amb més freqüències de pas (inclosos els desplaçaments a polígons industrials), la implantació ràpida del cotxe elèctric, etc.

A nivell ciutadà es pot fer més del que sembla. Jane Goodall, quan va vindre a Barcelona, va dir que part de la solució passa pels petits gestos quotidians, que hauríem de fer tots els ciutadans del món, que sumats, donen un considerable estalvi. Per exemple: no deixar els llums encesos en qualsevol lloc, posar la temperatura adequada de calefacció i aire condicionat (menys de 21° a l'hivern, i més de 25° a l'estiu), fer selecció de les escombraries (només ho fa un 25% dels ciutadans), agafar més la bicicleta per circular per les ciutats, racionar l'ús de l'aigua, comprar amb menys embolcalls i a granel, compartir el cotxe per anar a la feina, no llençar tovalloletes i compreses pel wc, no llençar burilles al carrer, etc. En definitiva, aplicar la regla de les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

No val a badar, hem de pensar amb mentalitat col·lectiva i no només individual, sinó els nostres nets tindran un mal record dels seus avis. No vull pecar de catastrofista, però potser encara som a temps en revertir aquesta altra "pandèmia", en aquest cas de tipus climàtica i ambiental, que podria obligar a no deixar mai més les mascaretes.

Críspulo Melo