La imatge de l’ésser humà és l’obra d’art de la convivència. Contemplar una persona és beure l’aigua de la font que sadolla les relacions humanes. Estem davant d’una filosofia alliçonadora de la globalització. Cada membre té una funció, cada òrgan compleix un deure i la forma corporal és la definició. El compliment de la missió de cada cèl·lula, òrgans i membres és missió de la intel·ligència, la raó i la passió amb les emocions.

Però l’ésser humà és dual, home i dona amb diferències que complementen artísticament i poètica el compliment definidor de la imatge. El poder creatiu responsable de la supervivència de la humanitat. L’home i la dona són independents i lliures en les seves obres però insubstituïbles i indispensables en la convivència. La convivència humana no és veritat sense les pinzellades femenines i masculines que amb el mateix pinzell i el mateix color imprimeixen dues sensibilitats que donen sentit a la unitat. Sense aquesta particularitat la programació de la convivència és impossible.

Personalment, no tinc cap dubte quan afirmo que els problemes que pateix la vida humana es deuen a la manipulació que els homes han fet marginant la dona. I malgrat que aquesta marginació el feminisme sempre ha estat atent a l’hora de salvar la vida dels pobles. El masclisme i el feminisme defineixen la globalitat i la seva filosofia i poesia. Un fill o una filla són l’obra d’art creativa d’una relació d’amor sexual d’un home i una dona, relació que la ciència substitueix mèdicament amb la mancança de relació sexual directa, que afectarà la sensibilitat del nou ésser. Suprimir les relacions naturals és un perjudici de futures relacions humanes molt sensibles.

La ciència avança, però no sempre l’encerta. No sempre llegim bé i no entenem els missatges còsmics. L’ésser humà és naturalesa amb l’objectiu en el seu programa de vida de tenir cura de la natura. I aquest objectiu hi ha massa humans que no el compleixen, essent malauradament les persones amb poder les que més la destrossen. L’ésser humà sense la natura no viu i la natura sense l’ésser humà es fa malbé. La humanitat sense la germanor, deixa de ser humanitat, i la natura sense la germanor amb la humanitat deixa de ser natura. És urgent per salvar la història posar al dia la filosofia del model de convivència escrita en el llibre del cos humà.