La guerra d'Ucraïna adverteix que Europa no pot deixar 500.000 hectàrees sense sembrar

Presidenta d'Asaja Barcelona

El greu de tots els conflictes i guerres és que, no volem veure el que fa anys ja va passar a Europa i que no hauríem de tornar a repetir les pèrdues humanes i la gran crisi alimentària que vam patir durant anys. Aquesta greu mancança
d’aliments, va portar al tractat fundacional de Roma el 1957, amb l’objectiu i l’obligació de procurar seguretat alimentària als ciutadans d’Europa i un just nivell de vida pels agricultors. D’aquí va sortir la PAC (política agrària comuna), element clau i fonamental per la integració europea dels 6 estats membres fundadors, ara som 27 i tenim una Europa més forta i pròspera.

L'any 1992 es va aprovar la primera reforma de la PAC amb l’excusa que teníem excedents de cereals, llet, carns, mantega. Aquesta primera reforma va ser molt radical i discutida, van començar a retallar per produir, van néixer les quotes lleteres i, el més greu, imposar el guaret d’un 15% dels conreus dels 15 estats membres i, els d’ara 27, hem deixat de sembrar 500.000 ha de cereals i lleguminoses. El que no sabíem els ciutadans d’Europa era que havia negociat amb els Estats Units els acords agrícoles de comerç Gatt. Consistia a reduir les nostres produccions, exportacions i augmentar les importacions; mentrestant
Europa exportaria acer i cotxes, i importaria carns, cereals, lleguminoses, fruites, etc.

Aquest març de 2022 fa 65 anys del Tractat de Roma, ara amb la por d’una crisi de seguretat alimentària. Què hem après? Doncs els polítics ben poc; Europa va córrer a fer un lliure comerç OMC, de què ha servit? Doncs per deslocalitzar
empreses cap a Àsia i països de l’Est. Però Europa no pensava en cap pandèmia, amb el canvi climàtic i, molt menys en una guerra. On és la seguretat alimentària dels ciutadans d’Europa i el just nivell de vida dels agricultors?

Avui, després de 60 anys de PAC (política agrària comuna), hem perdut ser el graner de Roma. Ara el 50% del que necessitem ve d'Ucraïna i Rússia, dels cereals se’n fa farina, pans i pinsos; és l’aliment bàsic de persones i animals.
Mentre agricultors i ramaders cada dia veuen que no poden viure d’uns baixos preus del que venem i uns costos altíssims que no es poden suportar: pinsos, gasoil, electricitat i sequeres que faran perdre les collites d’aquest any.

Ara la presidència de la Unió Europea és de França. Benvinguda, per fi alguns que pensen! Han fet d’urgència un consell europeu d’agricultura per aprovar treure el guaret d’aquestes 500.000 ha. És tard, però és una bona mesura de futur,
també s’ha aprovat reforçar la sobirania alimentària; han vist les orelles del llop. Aquests mesos, arreu de l’Estat han sortit a protestar, a les ciutats i carreteres, centenars de dones i homes del camp i el proper 20 de març Catalunya i totes les autonomies anirem a Madrid per dir prou d’aquest maltractament als sectors agrícoles i ramaders. Tots els sectors amb preus de 30 anys enrere, la llet està a les últimes, les verdures, vins, taronges, llimones, carns. Tot car al supermercat, mentre les administracions posen milions d’euros perquè el llop i l’os estiguin tranquils.

Potser alguns polítics han de començar a aplicar una llei vinculant que no es compleix la de la cadena alimentària per trobar un equilibri per oferir garanties tant als productors com als consumidors. Europa ha de garantir la seguretat alimentària a la ciutadania i un preu just als agricultors.

Edicions locals