Granollers, era l’any mil nou-cents quaranta-tres i en Pere Viaplana, aleshores delegat d’esports i de joventut de la Falange, portà des de Barcelona una pilota i un reglament d’un esport nou, aquell mateix dia va reunir una colla de joves i al camp de futbol del carrer Girona s’anaren passant la pilota mentre s’estudiaven les normes del balón a mano. Els joves eren l’Oriol Montaña, en Jordi Canal, en Joan Gasset, en Francesc Busquets i en Gabriel Montagud. Però allò no va anar a més perquè gairebé tots, en Viaplana inclòs, es decantaren pel bàsquet.

Va ser un any després quan en Ramon Sobrevia creà el primer equip d’handbol: el Frente de Juventudes de Granollers que amb el temps passà a ser el Balón a Mano Granollers. I van venir partits, campionats, herois, anècdotes bones i dolentes, prohibides i no prohibides, aleshores el Club passà d’escola bressol a universitat de l’handbol. Ara bé i per aquí vaig avui, la pilota i el reglament que portà en Viaplana fa setanta-vuit anys, van ser de les poques coses que, relacionades amb l’handbol, arribaren des de Barcelona a la nostra ciutat, el viatge gairebé sempre ha estat a l’inrevés: de Granollers a Barcelona.

Amb l’ajut d’una xuleta que m’han fet arribar una colla de catedràtics d’aquest esport, us parlaré d’alguns dels que es van sentir atrets per la força de la gravetat de la ciutat dels prodigis, d’una metròpolis que, segons el “filòsof” Núñez, té el nom d’un club de futbol. Eren jugadors com Barbany, Cabrera, Morera, García-Grau, Ventura, Masip. Entrenadors com Pep Vilà o Toni Garcia. El president “Franciscu” Ventura. El fisioterapeuta Dagà. El delegat: Joan Lacueva. El metge: Pruna... Però això no és tot, llegeixo que si el proper president del Barça és en Víctor de ca l’Eloi, granollerí de soca-rel, ric, llest i trempat, s’emportarà per dirigir la secció d’handbol del FC Barcelona l’Álvaro Ferrer, regidor d’esports de Granollers i excapità del BM Granollers. Collons! Em costa d’imaginar un partit de David contra Goliat amb un regidor d’esports de Granollers a la llotja, com a responsable de la secció d'handbol del Barça.

Però bé, com ja les hem vist de tots colors, encara que gairebé sempre predomina el blau i el grana, deixem transcórrer el temps i atents a què ens deparen els euros i el centralisme de la capital. Preocupen les declaracions dels candidats a la presidència del Barça, tots volen equips femenins a les seccions del club i aviat, amb en Laporta, amb en Font o amb l’altre que no recordo com es diu ni vull saber-ho, possiblement veurem nous viatges cap a Barcelona, encara que aquest cop potser seran algunes de les jugadores que darrerament estaven agafant protagonisme i ja són una part importantíssima d’aquesta vella i orgullosa universitat de l’handbol.

No hi ha res a fer, estimats vallesans, ja sabeu allò de què pagant fins i tot Sant Pere canta i si ells volen, Sant Pere serà de la Junta i mentre ens canti l’himne del Barça, sense cap mena de dubte, tot el cel serà un clam.