"Protegir els catalans de la immigració il·legal i garantir la seguretat als carrers"

Artista granollerí

Bon inici de campanya electoral del pròxim 14-F per part d'Ignacio Garriga de Vox. Tot seguit ha afegit: "Venim a posar fi a la màfia separatista, que ha segrestat des de fa anys les institucions catalanes per difondre la seva propaganda de manera totalitària". Com podeu veure Vox, partit feixista, vol entrar al Parlament amb un discurs que s'articula en dos vèrtexs: lluitar contra l'independentisme i contra la immigració il·legal.

No sóc cap analista polític, però intueixo el resultat d'aquestes eleccions, malgrat els sondejos d'intenció de vot que sovint no l'encerten. Podem observar que els feixistes entraran al Parlament de Catalunya. Això és preocupant i més endavant serà problemàtic pels partits demòcrates per debatre política d'interès social, és a dir, aplicar els programes polítics que aquests dies podem escoltar i que ens fan decidir a qui votem.

El feixisme va en augment per a tot Europa i el nostre país ja fa temps que hi són, però ara volen entrar en un parlament democràtic quan ells no ho són de demòcrates. Per tant, amics lectors cal anar a votar abans de les lamentacions a posteriori. L'abstenció pot ser un problema a l'hora d'aturar l'onada feixista que va venint i probablement els veurem asseguts a la cambra catalana per primera vegada si no som conscients que no anar a votar serà del tot un greu error que tindrà un alt cost polític per Catalunya.

Estimo la llibertat i vull viure en un país lliure on tots els ciutadans podem conviure pacíficament i amb respecte pels que no opinen com nosaltres voldríem. Però el feixisme fa por. I jo tinc por dels feixistes. Vaig néixer quan governava el caudillo de España por la gracia de Dios, vaig fer tot el batxillerat amb l'assignatura de Formación del Espíritu Nacional (FEN), rebent classes de religió catòlica per un pare franciscà dels frares de la plaça de la Muntanya i totes les classes impartides obligatòriament en castellà. Vaig veure a passar, amb un Cadillac a tota velocitat, al Generalísimo per la carretera, just davant del local de la Organización juvenil de Falange Española y de las JONS on ara hi ha el Museu de Granollers. Records, records d'una infància i joventut de postguerra.

Records viscuts d'una ciutat on encara es parlava de bàndols: bàndol nacional i bàndol republicà. On em costava entendre el significat d'una guerra civil. On em costava entendre perquè el geògraf Sr. Salvador Llobet ens donava les classes de geografia en castellà, on el químic Sr. Esteve Sala ens parlava en castellà a les seves classes, on el veterinari Sr. Josep Tor ens feia classes de ciència en castellà. Fins que l'any 1962 el meu pare em va subscriure a la revista Cavall Fort i vaig començar a llegir en català. Em va costar moltíssim perquè el meu món era del TBO, Hazañas bélicas, El Capitan Trueno, Jabato... no va ser fins a l'any 1964 que el Sr. Esteve Sala em va regalar el llibre Estimar, o el diari de Dani de Michel Quoist, i aquí va començar la lectura en la meva llengua, després van venir els cines-fòrum al cinema Astoria i a la Casa de Cultura Sant Francesc, on fèiem col·loquis sobre la pel·lícula que s'acabava de projectar i podíem escoltar a l'activista i polític Salvador Casanova i Grané que aprofitava per fer política reivindicativa i on vaig sentir per primera vegada que es parlava de l'Assemblea de Catalunya. I en aquestes sessions venia un tal Lluís que era de la Social, la Brigada política social, un cos policial repressor creat pel dictador per controlar qualsevol activitat que "obstrueixin o desviïn les directrius generals del govern". En aquella època ens vigilaven i si podien, detenien a tots aquells que segons el seu criteri eren comunistes, separatistes, catalanistes, etc. (encara no hi havia independentistes!).

Bé espero i desitjo que això no es repeteixi, han passat molts anys, moltes coses i ara som en un moment polític molt complicat, vivim amenaçats per la pandèmia, no hi ha llibertat d’expressió, polítics empresonats, partits dirigits per polítics mediocres (unint-se, separant-se, canviant-se les sigles), polítics catalans que són anticatalans i partidaris del 155, etc… repeteixo, jo tinc por d'aquesta gent.

Edicions locals