El problema de l'accés a l'habitatge

Activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Granollers

A Granollers, Canovelles i les Franqueses existeix un greu problema d'accés a l'habitatge. Al 2020, malgrat alguns progressos legislatius, no hem avançat gran cosa en la seva resolució.

Les causes principals de les dificultats per a l'accés a un habitatge són dos:

La desconnexió entre els ingressos regulars d'una part important de la població i els imports dels lloguers. Des del 2014 els lloguers han pujat un 36,63% a Canovelles, el 32,21% a les Franqueses i un 38,82% a Granollers.

I l'absència d'habitatge públic social. En aquest apartat, què depèn directament de les polítiques públiques de les diferents administracions, no avancem. A Granollers els últimes habitatges socials construïts són de l'2010. A Canovelles, de 2005 i només a les Franqueses se n'han construït 38 des del 2014.

A la PAH defensem que les desenes de milions d'euros de diners públics utilitzats per al rescat dels bancs han de tenir la contrapartida d'utilitzar com a habitatges socials els habitatges provinents de les execucions hipotecàries. Només una petitíssima part d'aquests habitatges han estat cedits temporalment a les administracions per un preu inferior al del mercat. A finals d'any s'ha anunciat la cessió per 4 anys de 17 habitatges de la Sareb a l'Ajuntament de Granollers.

Des de les PAH de Catalunya hem impulsat canvis legislatius per pal·liar la passivitat de les administracions públiques en aquest terreny. Així, la llei 24/2015, per iniciativa legislativa popular, i el DL 17/2019. Ens hem trobat, després de salvar l'obstacle del recurs al Tribunal Constitucional, amb la resistència judicial a l'aplicació processal d'aquestes lleis amb interpretacions que no tenen en compte en absolut la jurisprudència internacional en matèria d'accés a l'habitatge com a dret humà fonamental. Al novembre es va aprovar i posteriorment és convalidat pel Parlament de Catalunya el DL 37/2020 per donar valor processal a l'obligació dels grans tenidors d'habitatge d'oferir lloguers socials a les famílies en situació d'exclusió residencial. Encara és aviat per valorar la seva aplicació, però els primers indicis que ens arriben dels jutjats de Granollers són preocupants. Veurem si tindrem el mateix problema amb la llei de control de lloguers impulsada pel Sindicat de Llogaters amb el suport de tot el moviment en defensa de l'habitatge de Catalunya.

En l'àmbit estatal la PAH exigeix del govern la suspensió dels desnonaments mentre no hi hagi una llei d'habitatge que obligui els grans tenedors a lloguers socials i a la cessió obligatòria d'habitatges. Hi ha una clara majoria parlamentària per aprovar aquesta Llei a condició que el PSOE se sumi.

Davant d'aquesta situació moltes famílies no tenen més possibilitat d'accedir a un habitatge que ocupar-ne un que estigui buit de banc o fons d'inversió. Les ocupacions d'habitatges que constitueixen residència (primera o segona) prèvia d'algú són inexistents i inviables legalment. Les ocupacions d'habitatges buits de particulars són en nombre anecdòtiques i sense possibilitats de perpetuar-se en el temps. Tot i així, aquest estiu alguns dels grans mitjans de comunicació han utilitzat tota la seva potència per distorsionar i criminalitzar l'ocupació. La seva campanya ha afectat l'opinió pública. PAH Granollers seguirà acollint les més de 200 famílies de la nostra conurbació que han hagut de triar entre ocupar un habitatge de banc o dormir en un garatge o en una fàbrica abandonada i seguirà lluitant perquè puguin accedir de forma legal a un pis.

La satisfacció en acabar aquest 2020 és que hem aconseguit que no s'hagi consumat cap desnonament d'una família organitzada en PAH Granollers. Si se puede.

Edicions locals