Les pensions en el marc del Pacte de Toledo

Secretari General de CCOO De la Federació de Jubilats i Pensionistes Vormaros

Feia molt de temps que esperàvem que la Comissió Parlamentària de seguiment dels acords del Pacte de Toledo arribessin a un acord, atès que hi havia i hi ha massa soroll respecte a la viabilitat del Sistema Públic de Pensions i de la Seguretat Social. En aquesta ocasió cal dir, que s’ha recuperat un nivell de consens polític que no es donava des de l’any 2003 i que ha possibilitat el suport pràcticament del 80% de la representació parlamentària.

El Congrés de Diputats ha avalat les 21 recomanacions que ha proposat la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo per reforçar les pensions, ja que proporcionen la suficiència i sostenibilitat al Sistema Públic de Pensions i que garanteixen l’increment de les pensions amb referència de l’IPC. Però no pel que fa al Factor de Sostenibilitat que va imposar el PP en la reforma de 2013 i que no ha sigut objecte de cap recomanació per part de la comissió Parlamentària i de no revisar-se la norma entraria en vigor l’1 de gener de 2023.

Un dels aspectes més importants de les recomanacions, és el rebuig a la substitució del sistema de repartiment per altre de capitalització i es reafirmen els principis del sistema: universalitat, unitat, solidaritat, igualtat i suficiència.

També dins els acords s’insisteix de nou en el fet que el finançament del sistema de la Seguretat Social ha d’adequar-se a la naturalesa de la protecció, de manera que les prestacions no contributives es financin mitjançant aportacions de l’Estat. És a dir, que les cotitzacions socials deuen ser destinades exclusivament a finançar prestacions contributives, sense perjudici d’aportacions de l’Estat que pugui fer en la seva condició de garant del sistema. Tot això permetrà l’eliminació d’una part important del dèficit que s’atribueix al Sistema Públic de Pensions i també la comissió parlamentària recomana garantir el reequilibri financer de la Seguretat Social no més tard de 2023.

Un altre element és apropar l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal sense recórrer al retard generalitzat de l’edat de jubilació. En aquest sentit CCOO hem defensat la necessitat de revisar els coeficients reductors actualment en vigor, des de la perspectiva de l’equilibri financer i a més, establint una fórmula progressiva que reconegui l’esforç contributiu de totes les carreres de cotització.

Podem dir que les pensions a través del Pacte de Toledo han recuperat l’enfortiment i la garantia de continuïtat i aquest és un pas important davant aquells sectors mediàtics i polítics que han anat defensant que el model era insostenible i que calia altre model on el sector privat tingues un paper destacable.

Edicions locals