Amb la mare i el fanalet encès, la Nora esperava impacient a la plaça Amat de Cardedeu que passessin els Reis. A l’escola els havien explicat que venien des d’Orient per portar regals i il·lusions a tothom i que convertien aquella nit en la més màgica de l’any.

Amb la bufanda cargolada, els guants de ratlles grogues i blaves i un gorret que li tapava les orelles, la petita Nora va notar com les carrosses i la pluja de caramels s’acostaven. Quan els tenia a tocar, va donar el fanalet a la mare i va recollir uns quants caramels que havien caigut als seus peus. Un cop van haver passat els tres Reis, totes dues van anar a sopar al Tarambana, ben aviat.

No havia entregat la carta. Tots els seus amics i amigues havien demanat jocs de taula, joguines, llibres i alguna consola que els evadís una estona de la realitat.

Però ella no volia res de tot això.

Quan van arribar al Tarambana era l’única nena i van ser les primeres a seure per sopar. Cada mes triaven un dia per anar-hi a dinar o a sopar i aquesta vegada la mare li havia dit que podien anar-hi la Nit de Reis però que hi havien d’anar aviat. Van compartir una ració de patates braves d’aquelles laminades amb una mica de pebre i maionesa que tant li agradaven. Després van partir-se una hamburguesa farcida de formatge de cabra i un coulant amb gelat de vainilla.

Abans de marxar, la Nora va anar al lavabo i quan tornava cap a la sala gran on l’esperava la mare, a peu de barra, va veure que a la sala que es diu Petit Tarambana hi havia tres homes sopant. Un d’ells se la va mirar i li va somriure. Aquella mirada li resultava molt familiar però no sabia de què...

Una de les cadires estava ocupada per un objecte rodó i lluent. Va entrar encuriosida i els tres homes es van quedar sobtats de la seva presència. A mesura que s’hi acostava va veure bé que era allò que brillava tant: una corona! “Eren els Reis! I què hi feien al Tarambana sopant? No arribarien a totes les cases de Cardedeu si no s’afanyaven”, va pensar la Nora.

Preocupada, va acostar-se a ells i els va demanar que no triguessin a acabar de sopar i els va prometre que ella ja anava a dormir de seguida. Abans de marxar, la Nora els va entregar la carta que duia rebregada a la jaqueta de l’anorac i va marxar de seguida.

Els tres Reis Mags van llegir el que havia escrit la Nora.

La carta va quedar oberta sobre la taula. Amb lletra lligada havia escrit que el que volia, per molt màgics que fossin, ja sabia que no ho podria tenir i era notar l’olor que feia el seu pare, que havia marxat massa aviat amb els avis, allà dalt on els núvols es poden palpar amb els dits.

A la llista hi va escriure: ametlles, sucre i un marc de fotos per poder-hi posar aquella foto que tenien de la cavalcada del 2018, quan la Nora tenia quatre anys i encara podia sentir l’olor de garapinyades impregnada a la roba d’ell.