Els valors del cooperativisme inclouen: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, solidaritat i equitat.

Cada persona carrega una motxilla de circumstàncies particulars (gènere, sexualitat, classe, raça, salut, o edat, entre altres) que la fa sortir d’una casella diferent en cada partida viscuda. Estem immerses en un marc cultural androcèntric, bastit des de la perspectiva dels homes blancs privilegiats, amb una inèrcia servil als seus interessos.

D’acord: hi ha qüestions macro, indesxifrables i llunyanes. Però que me’n dieu d’allò que és al nostre abast i sobre el qual tenim un grau de responsabilitat?

En la creació d’empreses les relacions humanes sovint es col·loquen fora dels espais de presa de decisions malgrat que de forma irreverent circulen subterràniament o erupcionen en el transcurs d’una reunió; són el reflex de les posicions de privilegi o dominació de cadascuna segons les circumstàncies.

L’estudi Femení Plural assenyala que la segregació vertical i horitzontal dels llocs de treball en les cooperatives en funció del gènere encara persisteix, com també la dificultat que tenen dones amb més grau de vulnerabilitat (com les migrades) per iniciar projectes cooperatius.

Quelcom flagrant és la invisibilització de les tasques reproductives, cabdals per al sosteniment dels projectes però menystingudes per no estar recompensades monetàriament.

El manterrumpting, l’acaparament de paraula o les distraccions constants quan parla una dona es van denunciar a la campanya reunions roDONES.

L’equitat efectiva hauria de preocupar a qualsevol que s’involucri en l’escomesa d’emprendre col·lectivament. A l’Ateneu Cooperatiu us acompanyarem en la presa de consciència i us animarem a créixer plegades amb nosaltres en aquest sentit.