Aquest divendres sabem totes i tots que és un dia per a reivindicar una figura rellevant en els canvis de les societats de futur que estem construint; les dones. Jo participaré perquè crec en la causa feminista i m’afecten profundament les agressions fins arribar a la mort a moltes dones, i perquè crec en les potencialitats de canvi del moviment feminista.

Abans d’explicar-me. Si no ho dic m’ho faig a sobre. El lema i l’autobús de l’associació Hazte Oír no es pot permetre que circuli per la via pública. La llibertat d’expressió –en la qual s’ha excusat el jutge- és un bé a preservar, i amb aquesta nova agressió gratuïta es violenta un col·lectiu –el de les dones- i es blanquegen les actituds de violència –la dels agressors masclistes–.

Degradar l’esfera pública blanquejant actituds que porten a la mort de moltes persones no és expressió de pensaments. Aquesta mena d’artefacte incendiari és clarament un atemptat a la convivència i una incitació a l’odi. Allà ells els jutges i jutgesses que permeten actituds i actes com els d’aquesta associació, els fets canten per si sols. Pot ser que el col·lectiu femení no tingui el mateix reconeixement social que altres col·lectius que pateixen o han patit violència? Jo crec rotundament que sí.

Bé, deia a l’inici del meu article que la figura de les dones i la de les seves reivindicacions col·lectives són fonamentals per enderrocar estructures i ordres establerts des de fa segles. Parlar de feminisme i anar a l’arrel de les seves causes afecta el més profund de la nostra societat; les conductes i els valors familiars. Passar del domini polític i social de l’home al reconeixement de la dona ja és un pas encara que manca un llarg camí per a canviar valors, actituds i ordres socials impostats.

Tinc claríssim que el feminisme pot ser un moviment aglutinador de moltes causes i que de la mateixa manera que pot convèncer a una majoria de la societat d’emprendre transformacions socials, i vèncer moviments polítics reaccionaris, també genera i generarà moltes pors, en especial entre la gent d’ordre.

És fonamental que el feminisme i tots els qui creiem en la igualtat en conjunt, no caiguem en el parany de crear una cultura de la contestació a tot allò que siguin agressions sobrevingudes, no vol dir callar i no dir res sinó saber expressar el malestar per a protegir-se de les agressions i crear un relat basat en la desigualtat de condicions polítiques i socials.

Dos exemples d’aquestes agressions són les d’Hazte Oír o les esmenes a la plana de Ciudadanos amb el seu nou invent de laboratori, el “feminisme liberal”. És justament el que volen, i vull ser concís en explicar les meves raons perquè són fonamentals per entendre com la dreta usa la provocació per arraconar els moviments socials amb fort contingut d’avenç social.

He fet referència a la nova proposta de Ciudadanos perquè si ens parem a reflexionar es veu quina és l’estratègia de la dreta a una cosa que se’ls hi escapa de les mans, la irrupció del feminisme amb caràcter polític.

Les claus de l’argumentari és parlar del feminisme com un moviment d’esquerres i de basar l’exclusió de Ciudadanos del moviment global feminista per ser autoritari i homogeneïtzador. Amb aquest argumentari quina és la intenció de Cs? Fragmentar el vot femení. Està clar que Ciudadanos veu un perill estructural després del pacte a Andalusia, i decideix passar a crear un nou argumentari per a preservar el seu electoral femení.

Les claus per a poder arribar a segmentar el vot i el moviment en el seu conjunt és categoritzar el feminisme com un moviment “autoritari” i dirigit per “l’esquerra radical”. Amb aquest moviment dialèctic posteriorment es voldrà vendre que el moviment feminista és molt divers i que l’expressió d’un part del les dones no vol dir que aquestes siguin majoria en la nostra societat. Us sona tot plegat?

No ens esperem cap mena d’argumentari sobre les raons reals dels canvis de pensament de la totalitat de la dreta, és pur electoralisme. El que està clar és que aquesta nova estratègia, que ja veureu que s’estendrà amb matisos a la resta de formacions conservadores, encobreix i avala la continuïtat de les desigualtats de gènere també les agressions. La resposta ha de ser la de seguir reivindicant drets i sumant gent, no només el dia 8 de març.