Són paraules que l'exconseller Jordi Turull va fer servir, durant el seu interlocutori davant dels magistrats del Tribunal Suprem pels fets de l'1 d'octubre, com a exemple per ressaltar la no-violència i el tarannà pacífic del poble català. Pau Casals, aquest l'insigne violoncel·lista i català universal fill del Vendrell (Tarragona), va ser un home fidel a la terra i ho va demostrar davant l'Assemblea General de l'ONU el dia 24 d'octubre del 1971, en un moment en què el franquisme encara era plenament vigent a casa nostra. Va aprofitar l'acta d'estrena de l'Himne de la Pau, és a dir l'Himne de les Nacions Unides, compost per ell mateix per reivindicar la identitat de Catalunya i dir de forma clara i contundent als representants de les nacions reunits en aquella assemblea: "I am a Catalan".

Pau Casals, que en aquells moments tenia 95 anys, va rebre de mans del secretari general de les Nacions Unides, aleshores U Thant, la Medalla de la Pau, i en el seu discurs d'agraïment, entre altres coses, va dir: "Catalunya avui és una província d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Els diré el perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra, i va ser a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França, però que abans era de Catalunya, per parlar de la pau. Pau al món i contra la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan feliç de ser aquí amb tots vostès, perquè les Nacions Unides treballin per l'ideal de la pau i tot allò que fa referència a la pau, va directament al meu cor". Després va agafar el seu violoncel tot dient: “Fa molts anys que no toco en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar-ho a fer. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan volen pel cel, van cantant repetidament pau, pau i pau. I això precisament és el que neix de l'ànima del meu poble, Catalunya".

Quaranta anys després d'aquell discurs de Pau Casals a les Nacions Unides; com estan les coses a casa nostra? Catalunya segueix reivindicant insistentment, i ara més que mai, els seus drets com a nació. Afortunadament el malson de l'etapa franquista es va superar i ara formem part d'un Estat que s'anomena "democràtic" però, per desgràcia, l'herència d'aquell passat segueix molt pressent i els autèntics "valors de la democràcia" estan molt poc consolidats.

Tal com va dir en Turull, "som el país de Pau Casals", el poble català és de tarannà pacífic, ho ha demostrat reiteradament, però en ple segle XXI el valor de la "pau" ja no és solament l'absència de guerres, és quelcom més: és el benestar interior de les persones per sentir i viure plenament d'acord amb els valors de la seva terra sense interferències externes limitadores de les llibertats més elementals. Ara més que mai és l'hora de reivindicar aquests drets.