Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament.
Les fletxes i els embats d'una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s'esborren tots els mals del cor
I els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir… dormir... i potser somiar."

Qui no coneix aquest meravellós text de Shakespeare? Jo, sovint, el llegeixo i el recito abans de les 12 de la nit. Com si fos Hamlet, vaja. Em transformo en Hamlet perquè cada dia a les 12 de la nit, coincideix que just davant de casa –jo visc en un primer pis– s'atura el camió d'escombraries i buida un contenidor, només un. Són 5 contenidors a omplir i, després, a buidar pels serveis de recollida de residus. En el contenidor de color gris la majoria de ciutadans hi posen la bossa plena d'escombraries. Malauradament hi ha ciutadans incívics que no fan el que l'Ajuntament i el sentit comú ens diu: Fer-ho bé és molt fàcil! Doncs, no. Alguns energúmens les deixen just al costat del contenidor. Per què? Em pregunto jo cada dia quan veig moltes bosses obertes a peu de carrer. Quin és el motiu? Suposo que tant els hi fot.

Bé, la recollida té una durada d'uns tres minuts llargs. I el soroll m'impedeix agafar el son. Per tant, d'ençà que hi són procuro anar sempre a dormir un cop ha passat el camió de recollida. Puc dormir, però no somiar, les set hores seguides que el meu metge em recomana perquè a les 7 del matí en punt passa un altre camió, aquesta vegada de recollida selectiva. Potser d'envasos i vidre o de paper i cartó. Són molt puntuals: 12 de la nit i 7 del matí. Bon servei! Però, clar, si algun dia vaig a dormir més tard, no em puc quedar endormiscat fins a les 8 o quarts de 9 del matí. El soroll és atordidor i la trencadissa d'ampolles em ressonen dins el cervell fins que et quedes ben desvetllat. No cal despertador. Només paciència i ser un bon ciutadà perquè saps que es fa per la ciutat i per coincidir amb les estadístiques que ens diuen que cada habitant genera 300 kg de residus de brossa l'any.

Però jo faig més que llançar la bossa d'escombraries. Reciclo. Al llarg de la setmana poso les coses al seu lloc: contenidor groc, contenidor verd, contenidor marró… i així vaig traient les coses inútils que tinc a casa i coses que generem després d'anar als súpers, botigues de proximitat, botigues de km 0, ferreteries, sabateries, forns de pa, etc., on sovint es donen les indesitjades bosses de plàstic! És una tasca molt diversa i molt entretinguda. Quan tinc piles, cartutxos de tinta, cd… Em desplaço una mica més amunt, fins a la plaça de la Corona i allà hi ha un contenidor específic. Si llenço roba vella, un altre contenidor, aquesta vegada de color carbassa. I després d'anar a Ikea o Leroy Merlin sempre em sobra alguna cadira trencada o armari vell i procuro trucar al servei de recollida de trastos. Hi ha molts veïns que en fan via: ho deixen al voltant dels contenidors i l'endemà et trobés tota mena de mobiliari: sofàs, butaques, matalassos, mobles sabaters, bidet, plats de dutxa, etc. I això ho acostumen a fer a partir de mitjanit un cop estic ben adormit. I que passa? Doncs ja us podeu imaginar: em desperto, m'aixeco del llit, apujo la persiana, obro la finestra i faig com el capità Haddock, crido: Miloques! Mil milions de llamps i trons! Miserables eixarreïts! Sàtrapes! Barbamecs! I després abaixo la persiana, tanco la finestra i intento agafar el son tot llegint Renecs del capità Haddock per aprendre'n a dir més i oblidar-me del Hamlet per uns dies...

I quan buido la farmaciola de fàrmacs caducats, cap problema els porto a la farmàcia perquè els reciclin. I aprofito per comprar ansiolítics o derivats. A vegades, moltes coses em sobren i em dedico a llençar coses inútils que tinc per tota la casa, i ho deixo al costat dels contenidors i al cap de minuts ja ha passat un home amb un carretó de supermercat i s'ho emporta tot. Aquesta gent ajuda molt a mantenir la ciutat neta i no cobren de l'Ajuntament. Són treballadors autònoms sense cotitzar i viuen (o malviuen) de tot el que nosaltres llencem. L'Ajuntament em diu i em recorda que fent tot això de reciclar puc (re)generar 250 kg de brossa a l'any. Brutal! Sóc molt bon ciutadà i em tranquil·litza que això que em passa a mi passa a molts ciutadans del món i, òbviament, molts ciutadans han de suportar totes les inconveniències de generar tanta porqueria i tanmateix nosaltres, els humans, som partícips de la globalització de la merda del món. Ara ens han començat a bombardejar sobre l'excés de plàstic que hi ha per a tot arreu: mar, terra, aire....

I jo em pregunto: no sabien que passaria tot això? I ara, a nosaltres, els bons ciutadans ens volen responsabilitzar del bon ús del plàstic quan a casa nostra estem envoltats d'un 70% de productes de plàstic o derivats d'aquestes substàncies formades per macromolècules orgàniques anomenades polímers. Quin fàstic de món! Què cínics els industrials, què cínics els responsables de les grans corporacions, què cínics els polítics venuts a les empreses més contaminants del planeta, i què bons som els ciutadans. No tots, però.