Segurament, mentre assistíem a les mobilitzacions de sindicats i plataformes de pensionistes, molta gent de la meva generació ha pensat que a diferència dels pensionistes d’avui, ells i elles no tindrien pensió. Malauradament és una opinió generalitzada, i, per desastre, és el primer pas cap a la destrucció d’un dels millors sistemes de pensions que existeixen al món, el nostre, que no penja dels vaivens de l’economia especulativa per que és públic.

És solidari entre generacions, les treballadores i treballadors d’ara paguem les pensions de qui se les han guanyat. És un sistema just, perquè al llarg de la nostra vida laboral construïm la nostra pensió mitjançant les cotitzacions. El nostre sistema de pensions no és cap luxe és un dret reconegut a l'article 50 de la Constitució que les treballadores i treballadors ens hem guanyat amb anys de lluita.

Qualsevol opinió que parli de privilegi, d’insostenibilitat del sistema, o de necessitat de reforma urgent, és una opció reaccionària, deliberada, que pretén desestabilitzar el sistema per continuar aprofundint en la trencadissa de l’estat del benestar i en la fractura de la classe mitjana, per acaparar poder i recursos a les capes altes de la societat, cosa que no hem de permetre.

La moció de censura de Pedro Sánchez, les obertures al diàleg amb la nova Generalitat, que la primera reunió d’estat que s’hagi produït sigui amb els agents socials, o la darrera reunió de la comissió parlamentària del Pacte de Toledo que retorna la revalorització de les pensions a la previsió d’indexació de preus al consum (IPC), són símptomes de canvi cap a un context més positiu cap aquest dret constitucional.

CCOO portem des de la vaga del 1985, compromesos amb el sistema de pensions, i ara estem immersos en la campanya pròpia: les pensions són un dret no un privilegi, que el 12 de juny exposàvem a Mollet. CCOO ha proposat mesures que injecten 75.000 milions d’euros al sistema, mesures dins l'òptica de qui més té més paga, i que solucionen els 35.000 milions de dèficit, torna a omplir la guardiola de les pensions que el PP es va trobar amb 66.800 milions i ha deixat amb 8.000, i lluita amb el deute de la Seguretat Social que actualment és del 3,5% del PIB espanyol, permeteu-me que afirmi que el PP ha mostrat ser un pèssim gestor públic, entre altres. Les pensions són un problema de tothom. Lluitem i treballem perquè la meva generació la cobri, i també la dels nostres fills. Tindrem pensió si la batallem i la defensem.

La despesa més alta del pressupost de l’estat són les pensions, com no pot ser d’una altra forma, i la següent és el traspàs a les comunitats autònomes, on està la sanitat i l’educació, així com les polítiques assistencials. Com ha de ser. O en què ens hem de gastar els calers que generem entre totes i tots? En autopistes fallides? En avions de guerra? En la plataforma castor? Ens els hem de gastar en estat del benestar. Justícia social, i dignitat. Com ha de ser.