Hi ha dies que conviden a aturar-nos i a mirar de manera diferent els espais i les relacions que ens envolten: el Dia Internacional de la Dona, el Dia Internacional de l’Educació no sexista o el Dia del Llibre. Fent una lectura ràpida del calendari d’aquestes efemèrides veurem que el que marcaria la bona salut del nostre planeta i de la nostra societat seria que no haguessin d’existir “aquests dies”. Malament quan ens cal marcar un dia per fer-nos ressò d’una temàtica! En aquest context de qüestions que cal no oblidar, n’he triat tres perquè crec que estan molt relacionats.

Fa pocs dies, els actes del Dia Internacional de la Dona mostraven els temes que marquen la problemàtica avui: desigualtat, precarietat laboral i violència de gènere. Pel que fa el Dia de l’Educació no sexista i el Dia del Llibre van íntimament lligats i ben segur que tenen una incidència clara en les desigualtats de sexe-gènere.

No parlaré d’educació, ni de qui educa. Són paraules majors i seria massa llarg perquè, com diu un proverbi africà, per educar un nen cal la tribu sencera. Em fixaré en un aspecte molt concret, molt a l’abast de tothom i relacionat amb els dies que s’acosten: l’ús del conte com a element educatiu i lúdic.

Tots hem tingut a mans un llibre d’imatges o un conte infantil. De petits a tots ens han explicat algun conte. Ben segur que els recordem: La Caputxeta, Rínxols d’or, La rateta que escombrava l’escaleta o qualsevol altre conte del repertori tradicional. De ben segur que tots també n’hem explicat algun. Però el que potser no hem fet mai, o ho hem fet poc, és aturar-nos a pensar sobre quins rols de gènere i quines relacions socials entre gèneres transmeten aquests materials privilegiats.

Des de ben petits, quan encara no han après a llegir, els infants gaudeixen de les imatges que expliquen una història però alhora aquestes imatges i la història, de manera subtil o amagada, els van incorporant estereotips de gènere i pautes de conducta que van dibuixant la seva concepció del món, la seva pròpia persona i la visió de l’altre. En fer-se grans ja llegeixen pel seu compte i les lectures que cauen a les seves mans, o que trien, continuen actuant com agent transmissor de les normes socials, de les ideologies i dels valors. Mai les lectures són neutres.

El mateix passa amb els contes que expliquem. Si ens fixem en els contes més coneguts, els de tota la vida, veurem que, a través dels personatges, dels ambients i de la història narrada, se’ns transmeten uns models familiars molt tradicionals, unes jerarquies i uns valors diferenciats per sexes, amb uns homes i unes dones a qui s’ atribueixen qualitats i habilitats diferents: valents cavallers, princeses que es casen amb els príncep que les salva, mares que tenen cura dels nens, bruixes malvades o tants altres rols preestablerts en funció d’un model social a perpetuar, encara que això signifiqui mantenir les desigualtats.

Hem de triar amb molta cura els contes que volem explicar. Amb això no vull dir que s’hagin de deixar de llegir o d’explicar contes clàssics, sinó que cal que trobem eines per a fer-ne una lectura més crítica. Ens hem de qüestionar el llenguatge que fan servir i rebutjar els rols de gènere intrínsecs, aportant una mirada diferent i creant nous referents que donin valor a allò que tradicionalment s’ha considerat femení.

El filòsof Ludwig Wittgenstein afirma que “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, donant al llenguatge un paper fonamental en la configuració del nostre pensament, la nostra pròpia realitat i la forma com ens relacionem amb el món. Es per aquesta raó que m’ha semblat oportú relacionar els tres dies triats. Tota persona està obligada a vetllar perquè, des de ben petits, els nostres infants i joves puguin créixer i desenvolupar-se plenament, més enllà dels estereotips de gènere, utilitzant tots els mitjans al nostre abast, entre ells els llibres d’imatges i els contes. Totes les persones que configurem la tribu educadora hem d’aconseguir que cap infant i cap jove perdi ni una sola oportunitat per crear-se un llenguatge propi, un llenguatge que els permeti créixer més lliures, al marge del seu gènere-sexe. Només així podem somniar una societat més igualitària, més justa i més inclusiva.