El carrer està indignat. A les manifestacions dels últims anys escoltem “no hi ha pa per a tant xoriço”. És una indignació que expressa un profund malestar de la ciutadania davant unes polítiques que han beneficiat les elits econòmiques mentre han empitjorat les condicions de vida de milions de persones.
Durant la crisi, la gestió del govern del PP va ser: rescatar la banca, que va doblar  la mitjana europea, és a dir Espanya el 8,4% del PIB entre 2008-2012 i Europa el 4,6% del PIB, rescata les autopistes privades, no va fer res respecte al frau fiscal i la corrupció, quan el PP és el partit més corrupte d’Europa i ha fet una retallada brutal de l’estat del benestar.
Les classes treballadores i populars han vist com el seu nivell de vida ha empitjorat: més atur, la contractació temporal que ascendeix al 27,4% del total del número de treballadors/es sense contracte fix i més del 90% dels nous contractes són temporals, A això cal afegir-li la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania i en concret dels jubilats i jubilades que han sigut el pilar bàsic per mantenir les famílies durant la crisi. Per tant, amb l’inici de la recuperació econòmica la ciutadania comença a bullir i reclamar allò que és seu, és a dir els drets perduts i nous drets.
És en aquest context on s’estan situant les mobilitzacions de la Marea de Pensionistes, CCOO i UGT i, a Mollet, a través de la Comissió de Jubilats i Pensionistes. Aquestes mobilitzacions defensen treball digne i pensions dignes i no a l’augment del 0,25% que va aprovar el govern del PP. Cal apostar per més i millor treball per aconseguir a llarg termini el manteniment d’unes pensions dignes per a les persones que es jubilin, reformes necessàries que millorin les fonts de finançament i eliminin el denominat “factor de sostenibilitat” del que es preveu la seva aplicació a inicis del 2019 i que suposarà com a mínim una retallada del 7 al 12% de les pensions. Cal retornar el dret al manteniment del poder d’adquisitiu d’aquestes.
El Govern del PP, tant que defensa la Constitució espanyola, hauria d’aplicar l’article 50 d’aquesta, que obliga a garantir mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica dels ciutadans/es durant la tercera edat.
Cal doncs, impulsar l’ofensiva per conquerir nous drets i reconquerir-ne d’altres, perduts durant la crisi. Ara és el moment per a fer avançar la societat en igualtat, llibertats polítiques i socials.