La igualtat de gènere no és un fet, fins aquí cap novetat. Els moviments feministes porten anys qüestionant l’ordre establert per un sistema patriarcal en el que homes i dones estan encara molt lluny de ser tractats amb igualtat. Més aviat tot el contrari, els homes sempre han exercit el seu poder sobre les dones amb l’objectiu de mantenir-les apartades de la presa de decisions, de la vida pública, fer-les invisibles.

Però la revolució de les dones ja ha començat i és imparable. Les que abans érem considerades intruses ara estem empoderades. Volem l’espai que ens pertany, sense demanar permís ni opinió. Estem preparades i el que és més important, hi som totes.

Les xarxes han contribuït a crear un espai comú de denúncia i de reflexió com cap altre mitjà ho havia aconseguit abans. Moviments com el #MeToo ens ensenyen que la sororitat no té fronteres ni barreres, i que les afortunades que hi tenim accés hem de posar la veu i la denúncia per totes aquelles que no hi poden accedir.

Al mes de juny de 2016 un grup de dones de diversa procedència, amb diverses professions i diferent pensament polític ens vam unir espontàniament en la denúncia a través de les xarxes de la manca de representació de dones en una taula de debat televisada. És que potser l’expertesa és masculina? És que no hi ha dones preparades per parlar, debatre i opinar de qualsevol tema? És amb la resposta a aquestes preguntes com va néixer el col·lectiu #OnSónLesDones (@onsonlesdones).

Aquesta primera denúncia ens va unir a les 50 dones que vam iniciar aquest projecte. Algunes ja treballàvem en l’àmbit de l’activisme feminista, altres s’hi van incorporar. Totes amb ganes, sense conèixer-nos però aviat aprenent les unes de les altres, còmplices i amb l’objectiu comú de denunciar la manca de presència de dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació. Fem recomptes mensuals de taules de debat a televisions i ràdios i recomptem articles d’opinió a premsa escrita en paper i digital. Al nostre bloc, que convido a visitar, hi ha els informes mensuals, semestrals i anuals que constaten l’escassa (per no dir ridícula) presència de dones expertes. Com és possible que el 50% de la població estigui tan poc representada? En cap cas s’arriba a la paritat. En alguns casos de forma força escandalosa. Com és possible que es permeti l’incompliment tan flagrant de la Llei d’Igualtat? Com és possible que mitjans de comunicació on la mitjana d’opinió signada per homes és del 77%, el 75% o el 70% rebi qualsevol tipus de subvenció pública?

La lluita és difícil però la xarxa ens dona capacitat de fer visible la nostra denúncia i el seu poder és gran. Els mitjans s’han començat a sentir al·ludits. Responen, alguns amb ganes de posar-se a treballar per aconseguir la desitjada paritat, altres responen amb un reguitzell d’excuses de mal pagador que ens motiven a continuar.

L'etiqueta #OnSónLesDones és una realitat que ha superat qualsevol expectativa. Hem escampat el vici de comptar. Ja no és tan sols als mitjans de comunicació, ara ens preguntem #OnSónLesDones a la ciència, a la cultura, a l’esport, a la política, a tots els àmbits i a totes les taules. Ara tenim la paraula, tenim veu i tenim coses a dir. Les dones som aquí.