Les Franqueses identifica tres veïns del municipi deportats a camps de concentració

L'Ajuntament ha signat aquest dimarts un acord de col·laboració amb Amical Mauthausen per reforçar la memòria democràtica

Societat

Joan Manuel Calvo, Francesc Colomé, Joan Garriga i Montse Redondo, aquest dimarts a la sala de plens
Joan Manuel Calvo, Francesc Colomé, Joan Garriga i Montse Redondo, aquest dimarts a la sala de plens

Redacció

Martí Ferrer Juanola, Daniel Baró Rius i Remigio Málaga García són tres veïns de les Franqueses de qui es té constància que van ser deportats a camps de concentració nazi. Fins ara no hi havia cap franquesí identificat perquè tots els arxius i registres només assenyalaven el lloc de naixement dels deportats, i no s’havia tingut en compte els municipis de residència. Des de fa un temps, l’equip de memòria democràtica de l’Ajuntament investiga per mirar de trobar persones que van viure a les Franqueses i van ser deportades als camps de concentració nazis.

Els identificats fins ara són Martí Ferrer Juanola, nascut el 1916 a Camós (Pla de l’Estany), qui va viure a Corró d’Avall i exercia de paleta. Va ser deportat a Mauthausen el 8 d’agost de 1941 i alliberat el 5 de maig de 1945. Daniel Baró Rius, nascut el 1886 a Ainet de Besan (Pallars Sobirà), era el mestre de Corró d’Amunt i estava casat amb la mestra de Marata. Va ser deportat a Buchenwald el 6 d’agost de 1944 i alliberat l’11 d’abril de 1945. I Remigio Málaga García, nascut a La Estrella (Toledo) el 1892, era un paleta que vivia a les Franqueses. Segons la documentació que s’ha trobat, va ser deportat a Mauthausen el 3 de novembre de 1941 i a Dachau el 9 de novembre de 1942, on va morir 18 dies més tard.

Per al primer, l’Ajuntament ja ha demanat la instal·lació d’una llamborda Stolpersteine, i per als altres dos s’està a l’espera de poder ampliar-ne la informació.

Acord amb Amical Mauthausen

Justament aquest dimarts, l’Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb l’entitat Amical Mauthausen amb l’objectiu de reivindicar la memòria democràtica i el paper del municipi com a defensor dels drets humans i contrari a qualsevol mostra de racisme, xenofòbia i homofòbia. Amb aquest acord, les dues parts es comprometen a treballar en la recerca i la difusió d’activitats que ajudin a mantenir vius els testimonis de persones que han patit les guerres, el feixisme i el franquisme.

Durant la signatura del conveni, el president de l’Amical Mauthausen, Joan Manuel Calvo, explicava els orígens de l’entitat i els recursos que ofereix. “Les bases del nostre projecte es basen en tres línies: la investigació i el coneixement, la difusió i la prevenció”, deia Calvo, qui alertava de la presència de l’extrema dreta a les institucions. “Els que lluitem per la democràcia hem d’unir esforços per combatre i aïllar l’extrema dreta”, afirmava.

L’historiador Joan Garriga també destacava la necessitat de treballar per “evitar la desmemòria, l’amnèsia i les diverses formes de dictadures i feixismes, també les que van avançant al món”, i subratllava la importància de treballar “per un món més just i més democràtic des dels centres educatius”. Garriga també valorava la unió entre l’Ajuntament de les Franqueses i Amical Mauthausen, de qui destacava la tenacitat, el rigor i la voluntat de reparar i retre homenatge a les víctimes del feixisme i els seus familiars.

Finalment, l’alcalde, Francesc Colomé, refermava el compromís de l’Ajuntament de les Franqueses amb la recuperació de la memòria històrica i democràtica del municipi i afirmava que cal continuar treballant en aquesta línia. També recordava algunes de les accions que s’han dut a terme els últims anys a les Franqueses, així com el projecte d’entrevistes que s’està treballant actualment per conservar testimonis orals tant de la guerra i la postguerra com del franquisme i la transició. “Com més triguem més informació perdem”, deia Colomé, qui concloïa assegurant que “el poble que té passat i té present té un futur indestructible”, deia.

El dimarts 24 de gener (12 h) se celebrarà a la plaça de l'Ajuntament un acte de commemoració del 84è aniversari del bombardeig feixista sobre les Franqueses, que va provocar tres morts.

Edicions locals