Per fer possible els Pastorets de Marata, aquest any ha calgut l’esforç d’una setantena de persones del poble. Tenint en compte que té 175 habitants, això proporciona una idea del grau d’implicació i d’estima que té aquesta representació.

Josep Maria Farnés ha dirigit tots els muntatges de manera ininterrompuda, des que va instal·lar-se en aquest racó de món fa uns 30 anys. “Una de les nostres característiques és que tothom que hi participa ha de ser del poble o ha de tenir relació amb Marata, i fins ara no hem necessitat gent de fora. Penso que això és una de les coses que ens singularitza”, argumenta Farnés. Aquest fet, que és una virtut, també comporta alguns inconvenients, per exemple a l’hora de trobar actors per a certs personatges. “Això ens limita pel que fa al personal, però sempre ens n’hem anat sortint. D’altra banda, saps que la gent que et ve tenen interès amb expressar el sentiment de poble, i això també és important”, considera.

A més a més, la representació inclou elements molt identitaris. Com detalla el director, “intentem que es canti una cançó del poble, que es balli l’Espolsada a l’escenari i aprofitar totes aquelles coses que tenim singulars”. Farnés també destaca el fet que “l’escenari és molt a prop del públic, de manera que els espectadors hi estan immersos, i això es tradueix amb una relació entre uns i altres molt directa”.

Després de dos anys sense poder representar-los, a causa de la pandèmia, enguany “s’ha produït una revifalla, amb ganes de voler participar-hi“, segons el director. Això explica que aquest any “hi hagi més poble que mai” i que hagin tingut “un overbooking de mares de Déu, perquè tothom vol sortir-hi”.

La colla es posa a treballar en el muntatge a partir de l’1 de novembre, condicionats pel fet que l’escenari està ocupat per una activitat prèvia durant la Castanyada. S’han programat dues representacions, una menys de les que s’havien fet en edicions anteriors, i les funcions es faran el dia de Sant Esteve (19 h) i el divendres 30 (20 h) al Centre Cultural de Marata. L’entrada és lliure amb taquilla inversa, tal com s’està fent des de 2018.

Enguany el primer quadre –el de la tornada del fill pròdig– s’ha escurçat una mica i s’enllaça directament amb l’àvia explicant el conte, amb la qual cosa la representació dura escassament un parell d’hores. “El que hem intentat amb els Pastorets és de poder fer-los seguits, de manera fluida, sense cap parada tècnica per canviar decorat ni coses així, tret d’una mitja part”, comenta Farnés.

Les novetats són l’obvi canvi d’alguns personatges i també dels músics, piano, dos violins i sac de gemecs. I, especialment, un d’important però que els espectadors no notaran: la millora de l’escenografia, renovada el 2019 i feta de fusta. “És la mateixa estructura que ja teníem, però l’hem feta més sòlida. Inicialment era provisional, i ara tenim una cosa més corpòria i més fàcil de muntar”, segons Farnés.

Els Pastorets segueixen el model canònic de Josep Maria Folch i Torres, però sempre inclouen alguna picada d’ull a la realitat del moment. Com detalla el director, “a la cançó del nuvi i de la núvia sempre fem una corranda que explica què és Marata. I després, en un diàleg amb Satanàs, intentem posar una mica de cullerada sobre aspectes actuals”. Sense fer espòilers, sí que es pot avançar que el comentari d’aquest any sostindrà la idea “que som de poble de pagès i que defensem els nostres drets”.