L’escriptora de Corró d’Amunt Pruden Panadès tanca una etapa amb la publicació de Tinc una camisa blanca, editat pel segell de Sant Celoni Tushita Edicions. Juntament amb Cosins de Tarzan (2012) i Passamaneria (2017) conformen el que ella considera un tríptic literari. “Els tres títols tenen un aire comú, s’assemblen, i pots anar de l’un a l’altre sense perdre’t massa. El primer explicava temes d'infància, el segon està molt lligat a la vinculació de les dones amb el món del tèxtil i aquest té un to més filosòfic, si es vol dir així”, explica Panadès.

El volum aplega 34 textos dispersos escrits entre el 2014 i el 2021 —alguns són embrions de contes— i endreçats en tres blocs: Criatures, Objectes i Hibridacions. “M’ha portat molta feina aquest llibre, pensar-lo, seleccionar els textos, donar-li una unitat. No ho sembla, però m’ha costat molt esforç”, revela.

L’autora utilitza formats diversos —alguns més poètics, d’altres de caràcter més narratiu— en funció del tema i la necessitat, per bé que tots “tenen una intencionalitat i un rerefons una mica comú, una intenció unitària”. Panadès confessa sentir-se còmode navegant en l'”aiguabarreig” genèric de la prosa poètica, “m’hi trobo bé perquè permet jugar amb coses molt fragmentàries o de longituds variables, descripcions més minucioses o més generals”.

Tot i la breu extensió -amb prou feines 88 pàgines-, l’autora adverteix que “és un llibre que s’ha de llegir a poc a poc”. Conté una diversitat molt gran de temes, però en general tots tracten sobre “aspectes de la quotidianitat atemporal”. Així, hi ha peces dedicades a elements tan prosaics com una moqueta, els melons o les sabates. “Temes poc refinats, però que, en canvi, per mi són molt importants i, per tant, els hi dono tota la transcendència”. De la lectura es desprèn que, per a Panadès, qualsevol cosa, per petita que sigui, és susceptible de convertir-se en material literari. “Soc del parer que totes les novel·les i els poemes ja estan escrits, l’únic que cal és veure’ls”.

El que relliga tots aquests fragments és el punt de vista, la manera estàtica d’observar els objectes i els fets, “episodis de vida o coses que m’han explicat o que jo he vist”. Tret del títol, l’autora rarament utilitza el jo, en favor de la tercera persona i d’un distanciament volgut que de vegades s’acosta a l’aforisme. Panadès afegeix que “són contes morals també, segons com. Petites reflexions sobre el poder, l'avarícia, el desamor…”.

El llibre s’obre amb un postfaci de Mercè Romaní, professora de llengua i literatura i amiga de l’autora, i es tanca amb una carta del poeta i assagista Lluís Calvo. La primera presentació de Tinc una camisa blanca es va fer fa uns dies a la llibreria Strogoff de la Garriga i el 10 de novembre ho farà a la llibreria Documenta de Barcelona.