Els municipis vallesans, com tot el país, vivien ara fa cinc anys –al voltant de l'1 d'octubre de 2017– uns dies convulsos políticament. Van ser dies d'emoció i resistència, d'activisme polític i d'implicació social per fer possible el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Milers de persones es van organitzar per garantir la jornada electoral, en què van participar més de 2,3 milions de persones malgrat les amenaces constants del govern espanyol i la fiscalia i de la violència de policies i guàrdies civils desplegats arreu del país.

A Granollers van obrir amb normalitat els 19 col·legis electorals previstos, 10 dels quals eren els habituals d'altres comicis, com els instituts i els espais privats del Casino i l'Escola Pia. L'Ajuntament no va cedir cap espai de propietat municipal, tot i que, a diferència d'altres municipis amb govern del PSC, el consistori granollerí sí que va permetre l'ús de centres d'educació infantil i primària, de competència municipal. Per a la resta d'espais va caldre buscar alternatives en locals de la Generalitat. Al seu torn, desenes de persones havien fet possible la logística de la jornada: paperetes, urnes i un cens universal que permetia votar des de qualsevol col·legi. Per coordinar el repartiment d'urnes a la comarca, es va celebrar al Circuit de Barcelona-Catalunya una suposada "jornada de treball sobre la reforma horària".

Arribat el dia, la necessitat de protegir les urnes va fer que unes 1.500 persones acudissin a primera hora a les portes dels col·legis per evitar que fossin precintats, i garantir així la votació amb normalitat. A més, en molts d'aquests centres, desenes de persones hi van passar la nit per assegurar-ne l'obertura. En alguns carrers, com al voltant de l'escola Pereanton, es van col·locar tanques per impedir el pas de la Guàrdia Civil si és que provava d'endur-se els vots, i en altres, com l'avinguda Sant Esteve, la mateixa ciutadania va tallar el trànsit per evitar la irrupció de la policia, una acció en què també va col·laborar el cos de Bombers.

Durant tota la jornada es van produir cues als centres de votació, i llevat d'alguns problemes a mig matí per accedir al web que centralitzava les dades del referèndum a través del cens universal, tota la jornada va transcórrer sense incidents. A Granollers van ser 20.045 les persones que van participar en la convocatòria de la Generalitat, i un 87,81% van decantar-se pel sí, és a dir, 17.601 persones. El no va suposar el 9,16% dels vots (1.837), i va haver-hi un 3,03% (607) de vots blancs i nuls. També a les Franqueses la mobilització va ser important. Van exercir el seu dret de vot 5.083 veïns, el 89,7% dels quals va optar pel sí.

Concentracions massives

L'efervescència política es va mantenir els dies posteriors a l'1-O. El dimarts 3, per exemple, els sindicats van convocar una aturada als centres de treball per denunciar la violència dels cossos policials de l'Estat, que va tenir un ampli seguiment en alguns sectors, sobretot al comerç, amb més del 80%.

A la tarda Granollers va viure una de les mobilitzacions ciutadanes més massives mai vistes a la ciutat. La Porxada es va desbordar amb un clam contra la violència policial de l'Estat. La Taula per la Democràcia –formada per una seixantena d'entitats– prenia el micròfon per llegir el manifest de condemna a les càrregues policials contra els votants del referèndum, i per donar suport al miler de ferits de la jornada electoral.

Els efectes del referèndum van continuar els mesos següents amb l'aplicació de l'article 155, que va laminar les competències de la Generalitat, l'empresonament dels líders socials i polítics i la persecució judicial de gairebé 4.000 persones. Entre elles hi ha el franquesí Josep Maria Jové, actual portaveu parlamentari d'ERC i encausat per la seva suposada implicació en l'organització del referèndum. Justament, fa pocs dies el TSJC ha reactivat la causa contra Jové, a qui s'acusa de "desobediència, prevaricació i malversació". La causa encara té pendent l'escrit de la fiscalia, així com la data del judici.

Jornades d'emocions intenses

Després d'aquella tardor convulsa, la Generalitat va recuperar el pols la primavera de 2018. Un dels granollerins que va assumir un paper rellevant en aquest nou escenari va ser l'aleshores regidor i diputat Chakir El Homrani, que va ser nomenat conseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat. El Homrani recorda l'1-O com una jornada "intensa", sobretot per l'impacte que van suposar les càrregues policials en alguns col·legis electorals. "Allò va generar molta inquietud, però alhora un sentiment d'orgull i d'apoderament col·lectiu molt important", diu El Homrani. "Aquells dies vam prendre consciència del que estàvem fent i de la força que teníem".

El "xoc emocional" del moment es va reproduir amb les manifestacions del 3 d'octubre i també els dies següents, tant al Parlament com al carrer. "Vaig veure com amics i companys de partit patien la repressió, sent empresonats o marxant a l'exili", recorda El Homrani, que pocs mesos després accedia al Govern de la Generalitat. "Era plenament conscient de la situació; saps que hi ha una causa general i que fas un pas important en un moment del tot excepcional".

Per al ja exregidor i exconseller, els darrers cinc anys han estat fonamentals per consolidar l'aprenentatge. "L'1-O vam fer una cosa brutal, però no vam assolir l'objectiu. Això ha generat frustracions, però la situació és molt complexa i cal identificar bé les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces del moviment independentista. I això és el que hem fet aquests anys, persistir en l'aprenentatge", valora Chakir El Homrani.

Reacció decebedora

Des de les entitats sobiranistes de Granollers, M. Assumpta Redondo, presidenta de l'ANC, recorda que aquells dies es van viure amb "il·lusió, nervis i emoció", sobretot els dies posteriors, com el 10 d'octubre, quan molta gent esperava la declaració d'independència al Parlament. "Esperàvem que hi hagués una reacció política al referèndum, i el resultat va ser decebedor", assenyala. No obstant això, considera que "últimament s'han fet passos potser poc visibles, però que han reforçat l'engranatge jurídic [de l'independentisme] i que de portes enfora han estat positius". "S'ha evidenciat la repressió de l'Estat espanyol, i això posa les bases de cara a un futur reconeixement internacional", assenyala la portaveu de l'ANC a la ciutat. "Si continua la mobilització popular, ens en sortirem segur", assegura.

M. Glòria Casanovas, presidenta d'Òmnium a la ciutat, coincideix a definir aquella jornada com a "emocionant", i afirma que aleshores es va produir una "amarga victòria", ja que la conseqüència han estat "exiliats i represaliats i moltes ferides obertes". Casanovas destaca que l'1-O va ser possible perquè aleshores hi havia "un sol pensament", mentre que "ara interessen més les cadires i les capelletes", en una clara al·lusió als partits. "Ara la situació és complexa; els polítics no han estat a l'altura i el que cal és un lideratge que empenyi".