Lina Aguasca, vallesana i gran aficionada a la meteorologia, apropa als lectors dels diaris Som* de forma mensual les imatges relacionades amb els fenòmens meteorològics més rellevants de cada mes. També la podeu seguir a les seves xarxes @meteosantfost.

Encara que nosaltres veiem la llum del Sol com una llum blanca, en realitat la llum del sol està formada per tots els colors de l'arc de Sant Martí. Quan els raigs del Sol arriben a la Terra, penetren en l'atmosfera, que està formada per diferents gasos i partícules. Els principals gasos que la componen són: l'oxigen (21%) i el nitrogen (78%), seguits de l'argó, el diòxid de carboni i el vapor d'aigua. Les partícules en suspensió o material particulat són una sèrie de diminuts cossos sòlids o gotetes de líquids dispersos en l'atmosfera. Són generades a partir d'alguna activitat antropogènica (causada per l'home per activitats industrials, entre altres) o un procés natural (com per exemple l'activitat volcànica).

La clau és com aquests gasos interactuen amb la llum que arriba del Sol. En xocar els raigs del sol contra els diferents gasos i partícules, se separen en diferents colors. La llum viatja a través d'ones, i cada color té una longitud d'ona diferent. En travessar l'aire de l'atmosfera, aquests colors es dispersen. Els nostres ulls poden veure un cert rang de longituds d'ona, que corresponen a diferents colors: des del vermell (longitud d'ona més llarga), passant per ataronjat, groc, verd i blau, al violeta (la longitud d'ona més curta que podem veure). Al migdia, quan el Sol està alt, la llum impacta en l'atmosfera en angles gairebé verticals. Això fa que el nitrogen i l'oxigen tendeixin a dispersar més fàcilment l'espectre de llum amb ona més curta i comprimida. Precisament la que interpretem com el color blau, i també la del color violeta.

Aquestes ones són dispersades pels gasos de l'atmosfera, saturant el cel de color blau (i no violeta, perquè els nostres ulls perceben millor el blau que el violeta). Per això veiem el cel de color blau clar en un dia que no hi ha núvols, com veiem a la fotografia de l'espai rural de Gallecs, amb uns camps de blat preparats per a la sega. La collita del blat es fa al juny o juliol i les dites populars així ho corroboren: Diu el blat: amb poc gra o amb molt gra, pel juny m'has de segar (català) i Quien no trilla en julio, no trilla a su gusto (castellà).