El 5 d'agost de 1922, el barri del Lledoner va ser segregat de les Franqueses per llei i incorporat al terme municipal de Granollers per raons "administratives, fiscals i sanitàries", en formar conurbació amb les últimes cases de la ciutat. El canvi es va aprovar al Congrés dels Diputats arran d'una proposició de llei. Així, Granollers, que feia pocs mesos que havia rebut el títol de ciutat, incorporava 32 hectàrees més a la superfície del seu terme municipal i 316 habitants més al seu padró, que encara no superava els 10.000 caps.

L'artífex d'aquesta maniobra va ser obra del llavors diputat a les Corts Francesc Torras Villà (Granollers, 1883 - Barcelona, 1979), "l'ideòleg del gran Granollers", com el defineix l'historiador Diego Sola, qui el 1974 encara va veure com s'inaugurava un parc en el seu honor. Francesc va dur el poder de la família Torras Villà més enllà de les fronteres granollerines i va exercir una important influència al govern espanyol, que va perdre amb la Segona República. Fill de l'empresari Joan Torras, qui també va ser alcalde de Granollers (1887-1890), va entrar a l'Ajuntament el 1909 com a tinent d'alcalde i s'hi va mantenir fins a esdevenir alcalde, de 1916 a 1917, i popularitzar el lema Tot per Granollers. Va continuar la carrera política a la Diputació de Barcelona (1917-1921 i 1924-1930) i el 1920 va ser elegit diputat pel districte de Granollers al Congrés espanyol, des d'on va aconseguir l'annexió del Lledoner. Després va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, de manera que el 1924 va ser nomenat diputat provincial. La seva influència política, que es va exemplificar amb l'obtenció de dues visites del rei a Granollers (1926 i 1929), es va acabar amb la Segona República.

L'Ajuntament de les Franqueses, llavors amb l'alcalde Miquel Figueras, afí a la Lliga Regionalista, es va oposar a la segregació del seu barri, però no va poder plantar cara al poder de Torras Villà. El cas va ser radicalment diferent del de Palou, que es va annexionar a Granollers sis anys després en un procés realitzat de mutu acord, ja que Palou tenia dependència de la ciutat per a molts serveis, mentre que Granollers necessitava augmentar el seu terme municipal i Palou li va facilitar 10 quilòmetres quadrats –el doble de l'extensió que tenia llavors la ciutat–. Això sí, també hi va deixar empremta Torras Villà i la seva influència política.

Encara a la parròquia de Corró

Tot i que ja fa un segle de l'annexió del barri a Granollers, El Lledoner encara depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d'Avall, en una mostra del lligam històric del barri al poble de Corró d'Avall. De fet, però, El Lledoner, sempre depenent d'una altra vila, era un barri amb aires de poble, això sí, sense parròquia pròpia. El Lledoner vivia dels seus fèrtils camps de conreu i tenia un espai emblemàtic, l'Hostal del Lledoner, un dels indrets més concorreguts del nord de Granollers, avui un edifici inclòs al catàleg de patrimoni local, entre els carrers Corró i Lledoner, i que actualment dona nom al barri de l'Hostal. Allà, el 1827, hi va néixer Anna Mogas, fundadora de les franciscanes de la divina pastora i dedicada a l'ensenyament –beatificada el 1996–. De fet, les seves successores a l'orde van pensar que valia la pena fundar una escola al barri franquesí que la va veure néixer i que, el 1958, quan les monges van comprar la casa modernista del marquès de les Franqueses, Joan Sanpera, ja era granollerí.

El Lledoner, un barri al nord que d'uns anys ençà té la plaça Jaume I i el centre cívic com a centre neuràlgic de l'associació de veïns, i una de les zones de Granollers on més s'està construint i encara creixerà més els propers anys. Precisament, al juny, l'Ajuntament ha cedit un terreny municipal al barri perquè la Generalitat hi construeixi 57 pisos per a lloguer social. Un barri protagonista de nou en el creixement de Granollers.