'Vallesos' revela imatges inèdites d'un film de la sortida de Granollers de la Columna del Vallès el 1936

El nou número de la revista-llibre dedica la carpeta monogràfica al món del cinema a les dues comarques

Cultura, Societat

La portada amb la imatge inèdita feta per Emili Botey Alsina de la filmació d'una pel·lícula britànica al Montseny
La portada amb la imatge inèdita feta per Emili Botey Alsina de la filmació d'una pel·lícula britànica al Montseny | Vallesos

La sortida de Granollers de la històrica Columna del Vallès que el 15 de setembre de 1936 va anar a combatre contra el feixisme a la Guerra Civil queda documentada en una filmació fins ara inèdita, a la qual ha tingut accés la revista-llibre Vallesos, que la presenta en el seu nou número, el 23è, que dedica la carpeta-dossier a la tradició i l’actualitat cinematogràfica vallesana. La filmació va ser feta per Alfred Canal i Anfres (Granollers, 1916 – Jerusalem 2001) que, amb una càmera Pathé baby de 9,5 mm, que li havien regalat els seus avis, i amb un esmolat sentit periodístic, va fer filmacions significatives de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i de passatges de l’etapa republicana com ara l’enterrament del president Francesc Macià, jornades electorals o de la Diada de Sant Jordi. Aquestes filmacions han estat trobades pel seu nebot, el també granollerí Pius Canal, que les ha dipositat a la Filmoteca de Catalunya perquè puguin ser convenientment restaurades i puguin ser destinades a un ús documental.

La filmació de la Columna del Vallès, en la qual la CNT-FAI va mobilitzar 500 combatents voluntaris, mostra la corrua de vehicles –cotxes, motos, petits busos...– procedents de diversos pobles del Vallès Oriental que desfilen entre un concorregut passadís de gent que els acomiada a la Carretera –l'actualment carrer Anselm Clavé–, en un dia plujós. Entre les filmacions trobades hi ha una petita pel·lícula muntada, titulada La pesca dels lladres, muda i amb un guió de textos curts escrits en cartells, on l’autor filma germans seus en una història de lladres i serenos, rodada amb intenció cinematogràfica, a la casa-fàbrica de La Tela, llavors propietat de la família Anfres i avui seu del Museu de Ciències Naturals La Tela.

De fet, en la darrera edició de Vallesos el cinema és el tema de la carpeta monogràfica central, ara que se celebren els 125 anys de l’estrena de la primera pel·lícula catalana amb argument, Riña en un café, de Fructuós Gelabert. En la carpeta-dossier, titulada De pel·lícula, s’hi explica  també l’evolució del cinema des que els rotllos de les pel·lícules a projectar es transportaven de poble en poble en bicicleta, fins a la història de cinemes emblemàtics que queden en actiu com l’Alhambra de la Garriga, el Catalunya de Terrassa, el pioner Imperial de Sabadell, l’Esbarjo de Cardedeu o el nou Edison de Granollers, que ha tornat el cinema al centre de la ciutat en un projecte conjunt de l’Associació Cultural i l’Ajuntament. Al número també s’hi destaca la riquesa de cineclubs i festivals cinematogràfics, com el Bram de Castellar del Vallès, o la història de la filmació al poble de Montseny, ara fa 70 anys, de la pel·lícula Lampidorra, un país imaginari, en la que va ser una de les primeres pel·lícules britàniques rodades a Catalunya. Precisament una de les imatges inèdites d’aquella filmació, fetes per Emili Botey Alsina (Granollers 1912-1986), centra la portada del número.

Entre els noms propis de la cinematografia vallesana, s’entrevista la cineasta molletana Neus Ballús –enguany amb cinc premis Gaudí per la seva pel·lícula Sis dies corrents–, així com el granollerí Balter Gallart, entre d'altres.

Més enllà de la carpeta-dossier, l’entrevista central l’ocupa la caçadora de masies Marta Lloret, que reivindica la necessitat de preservar el ric patrimoni que conforma la casa tradicional de la pagesia catalana. El retrat de família està dedicat als grups musicals de joves granollerins Sabana i Bucòlic, emparentats pel que fa a components i en l’estil pop.

Altres personatges que són objecte de traces biogràfiques són el centenari granollerí Josep Pedrals, la llibretera i filòloga rubinenca Marina Porras, l’actor sabadellenc Jordi Boixaderas, el músic calderí Ramon Solé, la fotògrafa molletana Judit Vizcarra, la periodista sabadellenca Lídia Orriols i l’actriu terrassenca Rosa Aguado.

A l’espai de Calaixera, s’hi explica la transformació viscuda pel Parc del Falgar i la Verneda de Llerona que, un cop restaurat paisatgísticament, ha passat de ser una antiga planta industrial d’extracció d’àrids per esdevenir un espai humit de gran biodiversitat i bellesa.

Com sempre, el número es clou amb un romanço –aquest cop cinematogràfic– de Jaume Arnella.

Edicions locals