El Centre Cultural de Marata presenta un llibre sobre mossèn Josep Cardús

La publicació, coordinada pel sociòleg Salvador Cardús i editada pel periodista Vicenç Relats, es presentarà divendres a les 20 h

Societat

Mossèn Cardús, amb uns joves escoltes a la muntanya pels volts de 1955  I  Foto: Arxiu Comarcal
Mossèn Cardús, amb uns joves escoltes a la muntanya pels volts de 1955 I Foto: Arxiu Comarcal

Josep Cardús, qui va ser 63 anys rector de Marata i 33 de Corró d'Amunt, va morir l'octubre de 2020 a l'edat de 89 anys. El mossèn va destacar durant anys per ser part activa del teixit associatiu. Va col·laborar en els esdeveniments socials i culturals de Marata i, de fet, va ser-ne un dels principals dinamitzadors. Gran aficionat a la música, va ser un dels promotors i fundadors del Centre Cultural i de cicles com els Concerts a Marata i els Dijous Culturals.

També era reconegut pel seu compromís amb el país, el poble de Marata i la comarca. Es va implicar en la lluita antifranquista i va ser molt actiu en les reivindicacions veïnals en defensa del territori, com la campanya contra el Quart Cinturó. L'any 2017 va ser distingit amb la Medalla d'Honor de les Franqueses.

Bona part d'aquests interessos i lluites de Cardús al llarg de la seva vida queden recollits en el llibre Mossèn Josep Cardús, la comunitat com a vocació, una publicació coral que mostra la llarga trajectòria d'aquest rector i activista, a qui els jerarques del bisbat de Barcelona van allunyar de la parròquia de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú, on havia estat nomenat vicari amb 27 anys, fruit de les suspicàcies que les autoritats franquistes tenien d'aquell jove capellà catalanista i revolucionari.

El llibre –editat pel Centre Cultural de Marata, coordinat pel sociòleg Salvador Cardús i editat pel periodista Vicenç Relats– es presentarà aquest divendres (20 h) al Centre Cultural de Marata.

Així, entre d'altres, s'hi explica el seu compromís amb l'escoltisme, l'ecumenisme religiós, els estudis d'historiografia comarcal, les llengües i cultures catalana i occitana, així com les lluites antifranquista i ecologista contra el Quart Cinturó. A més, revela alguns passatges potser no prou coneguts de la seva trajectòria, com les amonestacions que va rebre del bisbe Gregorio Modrego, en el més cru nacionalcatolicisme dels 60, que el va cridar a l'ordre per la seva relació amb els cristians protestants, així com per les seves relacions amb la incipient comunitat de Taizé.

També s'hi expliquen detalls del seu compromís amb la lluita antifranquista, com quan va tenir amagat a la rectoria de Marata el militant socialista Antoni Mateu, perseguit per la policia franquista, a qui va ajudar a fugir a l'exili a França, així com el suport que va donar a publicacions i iniciatives clandestines de les quals va amagar-ne material a la mateixa parròquia.

Edicions locals