Una taula rodona al Museu referma la singularitat del jaciment de Can Jaume

La celebració del 40è aniversari de les troballes és un homenatge a la figura de Josep Estrada

Cultura

La taula rodona va tenir lloc a la Sala d'actes del Museu der Granollers
La taula rodona va tenir lloc a la Sala d'actes del Museu der Granollers | C.R.

L’agost de 1981 tot eren corredisses al solar de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Jaume, al carrer del mateix nom, a tocar del mercat de Sant Carles. Els comentaris d’alguns veïns havien alertat sobre l'existència d’unes restes enterrades. Josep Estrada va dirigir els treballs de prospecció, que van deixar al descobert una construcció excepcional d’època romana.

La sorpresa encara va ser més gran quan a l’interior es va identificar un veritable tresor arqueològic, tot i que en força mal estat: restes de fonts ornamentals decorades amb temes marins, mosaics de pasta de vidre, tessel·les amb pa d’or i petxines i estucs similars als que es poden veure a Pompeia. Tot plegat dibuixava "una zona termal luxosíssima, de la qual no hi ha paral·lelismes a la península", en paraules de l’arqueòleg granollerí Jordi Pardo, que va participar en aquells treballs. En la seva opinió, les troballes van marcar "un punt d’inflexió en la carrera d’Estrada".

Les peces rescatades van ser netejades a Can Pedrals per Toni Arrizabalaga i altres voluntaris i el 1984 van ser mostrades al públic en el marc d’una exposició al Museu. Tot i la dificultat de fer excavacions en un àmbit urbà, amb jaciments molt fragmentats, l’arqueòleg Marc Guàrdia, també conservador del Museu, ha assenyalat que les tasques de prospecció han continuat de manera intermitent i han permès ampliar el coneixement sobre aquesta estructura termal.

En aquest sentit, Pardo ha advertit que és segur que el subsol comprès entre l’edifici Vila Oberta i el Sindicat Agrícola de Granollers revelarà "sorpreses importants" si algun dia es reurbanitza, i que la zona de banys romans podria ser un àmbit susceptible de ser museïtzat.

El Doctor en Arqueologia Xavier Aquilué s’ha mostrat gratament sorprès per la gran quantitat d’estudis que estan sorgint sobre el passat de la comarca i la necessitat de "coordinar aquestes investigacions per tal d’obtenir un discurs coherent". En aquest sentit, Guàrdia ha avançat que el Museu ja està treballant en un projecte que vol ser "una mirada de Granollers en l’època romana".

Una generació extraordinària

La conversa al Museu ha estat també un sentit homenatge a la contribució cabdal de Josep Estrada, desaparegut ara fa 20 anys i de qui s’ha remarcat la seva honestedat professional. Estrada va arribar a documentar més de 500 jaciments i va elaborar una de les primeres cartes arqueològiques de Catalunya. Aquesta tasca ingent encara té més mèrit tenint en compte que es dedicava a l'arqueologia en els moments lliures que li deixava la seva feina de pèrit mercantil.

Jordi Pardo ha fet extensiu el seu agraïment i ha elogiat l’esperit de generositat de la generació dels Jonch, Llobet, Ruera, Ramon, Font i altres, que van connectar molt bé amb la gent jove que col·laborava amb ells. També de Feli Miyares, l’esposa d’Estrada, de qui ha dit que era "una activista cultural extraordinària".

Així ho ha corroborat, des del públic, Jordina Medalla, que ha recordat com ella i altres companys adolescents -cas de Josep Castells, Manel Clot o Josep Muntal- es van sentir uns “privilegiats” quan van tenir l'oportunitat d’accedir al jaciment de Can Jaume durant els treballs que es feien els dissabtes i diumenges a la tarda. Una experiència que va despertar vocacions.

L’historiador Jordi Planas ja ha confirmat que es preparen més reconeixements públics a la seva figura, a través del Centre d’Estudis de Granollers.

Edicions locals