Les experiències en immigració centren la festa d'aniversari d'Amics d'El Xiprer

L'acte, al Teatre Auditori, va consistir en una conversa entre Gerard Canals, de Proactiva Open Arms, i Ousman Umar, de Nasco Feeding Minds

Societat

Eloi Vila amb Gerard Canals i Ousman Umar, dijous al vespre al TAG I Foto: Toni Torrillas
Eloi Vila amb Gerard Canals i Ousman Umar, dijous al vespre al TAG I Foto: Toni Torrillas

Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món. Aquest era el lema que presidia la festa de l'11è aniversari de l'associació Amics del Xiprer, una trobada al Teatre Auditori amb els associats per reconèixer i agrair la seva col·laboració amb l'entitat. L'acte, conduït pel periodista Eloi Vila, va consistir en un diàleg entre Gerard Canals, cap d'operacions de Proactiva Open Arms, i Ousman Umar, fundador de l'organització Nasco Feeding Minds.

L'Ousman és un jove d'origen ghanès que va marxar de casa seva amb només 9 anys, amb l'objectiu de venir a Europa. "Vaig perdre cinc anys travessant el nord de l'Àfrica, moltes vegades a peu", explicava. Durant aquest temps va haver de buscar-se la vida per treballar i menjar en diversos països. "Amb 13 anys vaig caure en mans de traficants que em van fer creure que a Europa hi havia el paradís".

"Vaig pagar-los 1.600 dòlars, i per aquests diners em van donar les fustes perquè em construís jo mateix una pastera". Temps després, sense saber nedar i al segon intent de travessar el mar, va arribar a les Canàries amb pastera, veient morir els seus amics pel camí. "Vaig passar un temps al CIE i, com que era menor, em van donar permís per quedar-me a Espanya", relatava.

Amb un bitllet de tren i un entrepà l'Ousman va acabar arribant a Barcelona, on durant mesos va viure al carrer, menjant brossa, "perquè no entenia la llengua i no sabia arribar als centres socials". Finalment, per una qüestió gairebé d'atzar, va trobar-se amb una dona al carrer que va acollir-lo a casa fins a esdevenir la seva família d'acollida.

Gerard Canals, per la seva banda, era un socorrista de platja que un dia, juntament amb Òscar Camps, van decidir "canviar d'escenari" a l'hora de fer els rescats a l'aigua. "Mai no vam tenir l'expectativa de crear una gran organització, sinó d'omplir un forat en què ens vèiem capaços de fer alguna cosa". Sobre la seva experiència de rescats al mar, apuntava que el 95% de casos com el de l'Ousman acaben en tragèdia, "i de la majoria no en sabrem mai res, perquè cauen al mar i ningú no els troba mai".

Enganyats per màfies

També explicava que la majoria travessen el mar enganyats, sense saber on van ni els perills que hi ha, i estafats per màfies. "El pas per Líbia és un infern, i mai no poden tornar enrere. Molta gent mor al desert, no pas al mar", explicava. "És com ser a la presó esperant per anar a la guillotina; saps que vas cap a la mort, però no pots tirar enrere", afegia l'Ousman, qui, un cop a Catalunya, va decidir ajudar els joves del seu país per evitar que emprenguin el mateix camí. "El problema és la falta d'informació i educació", insistia.

Per això, amb un dels primers sous de mecànic de bicicletes va comprar 45 ordinadors per fer formació amb joves ghanesos, un projecte que va créixer fins a convertir-se en Nasco Feeding Minds. "Creem aules informàtiques en escoles rurals de Ghana i ajudem a solucionar el problema de la immigració des del país d'origen", explicava.

L'Ousman també ha escrit la seva experiència a Viatge al país dels blancs, i Proactiva Open Arms ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca, "malgrat les moltes traves administratives que ens trobem cada dia", deia Canals. Aquests dies, els cinemes projecten el film Mediterráneo, basat en la història d'aquesta entitat solidària fundada el 2015.

L'11è aniversari d'Amics del Xiprer també va comptar amb l'actuació del Cor Jove dels Amics de la Unió, la ballarina Pilar Cecilia i la participació de Vicenç Viaplana i Helena Pielias, que van crear un projecte visual per aquest esdeveniment. Al final de l'acte també es va homenatjar l'ànima d'El Xiprer, Mecè Riera, qui va rebre una llarga ovació.

La justa distribució de recursos

La trobada d'Amics del Xiprer va ser, en paraules del presentador, Eloi Vila, un "acte de protesta i de rebel·lia contra la injustícia". Actualment l'entitat té uns 900 socis, tot i que en algun moment s'ha arribat fins als 1.100 associats. També ha comptat amb 150 voluntaris, ha acollit 200 persones i ha atès unes 1.200 famílies.

Marta Mallol, presidenta d'Amics del Xiprer, explicava com el 2010, arran de l'esclat de la crisi, un grup de persones va veure la necessitat d'ajudar per reforçar el servei d'esmorzars, dinars, el magatzem d'aliments o el projecte de formació d'El Xiprer. "Però el més important és tenir cura, escoltar, acollir i fer costat. Implicar-se i no girar el cap", deia Mallol en agraïment als socis. "Siguem el motor del canvi; denunciem la injustícia i la manca de solidaritat", deia Mallol. "És urgent treballar per la justa distribució de recursos".

Edicions locals