L'augment de locals tancats encén l'alarma pel futur del comerç local

Entre el 10 i el 15% dels locals als principals eixos de compra tenen la persiana abaixada

Societat, Economia

Junts per Granollers xifra en un centenar els locals tancats a la ciutat I Foto: Xavier Solanas
Junts per Granollers xifra en un centenar els locals tancats a la ciutat I Foto: Xavier Solanas

La situació del teixit comercial és un bon termòmetre per copsar la vitalitat d'una ciutat. La quantitat de persianes obertes i aparadors de botigues de cara al públic són determinants per fer dels seus carrers espais atractius per als vianants, potencials compradors. En el cas de Granollers, les dades de l'estudi Clonatge comercial, elaborat el 2019 per la xarxa Perfil de Ciutat, que compara la situació comercial de 13 de les principals ciutats mitjanes catalanes, indica que la capital del Vallès Oriental era el 2018 una de les ciutats amb un índex més baix de locals comercials buits.

Segons aquest estudi, el 6,3% dels locals situats als principals eixos comercials de la ciutat es trobaven aleshores sense activitat. En concret, l'estudi acota la radiografia a l’anomenada milla d’or, que inclou les places de la Corona, de l’Oli, de les Olles, dels Cabrits i de la Caserna, i els carrers Anselm Clavé, Sant Roc i Santa Anna. Actualment, però, la xifra és força més elevada arran de l’impacte de la pandèmia en el comerç local.

Un 15%, en venda o lloguer

Dels gairebé 210 establiments comercials que hi ha en aquests carrers i places, juntament amb els de Lluís Perpinyà i Maluquer i Salvador, al voltant d’un 10% –una vintena– estan tancats i en venda o lloguer, una oferta impensable fa uns anys. De la resta de locals, la gran majoria estan ocupats per grans marques o negocis històrics.

De fet, la situació és encara pitjor si s'amplia el focus a altres zones del centre, com els carrers del Rec, Travesseres, Santa Elisabet, Santa Esperança, Portalet, plaça de la Porxada, Barcelona i Josep Umbert, així com a la resta d’eixos comercials de la ciutat: Joan Prim, Girona, avinguda Sant Esteve, passeig de la Muntanya, carrer Roger de Flor, Camí Vell de Canovelles, Francesc Macià - Alfons IV i passeig Colom. En conjunt, segons l'Ajuntament, el 2019 hi havia un 11,5% de locals buits, mentre que ara són el 15,5%.

"Innovar per guanyar el futur"

En el ple de l'estat de la ciutat de dimarts, el portaveu de JuntsxGrn, Àlex Sastre, xifrava en un centenar els locals sense activitat. Josep Mayoral també reconeixia que "des del març han tancat moltes botigues" i que "la supervivència de bars i restaurants es fa difícil amb les mesures restrictives actuals".

També apuntava que la inestabilitat econòmica ha reduït la capacitat de despesa i que hi ha un creixement sostingut de la compra a internet. Per afrontar aquest canvi d’hàbits, explicava que l'Ajuntament treballa amb els comerciants per assolir nous formats de comerç de proximitat, amb la incorporació de la venda electrònica. "Innovar per guanyar un comerç de futur", deia l'alcalde, qui es comprometia a assumir el repte "personalment".

Malgrat aquesta tendència a l'afebliment comercial, causada en bona part pel moment excepcional de pandèmia, Granollers continua sent una de les ciutats més actives pel que fa al comerç de proximitat. Segons l'últim estudi encarregat per l'Ajuntament, el 94% dels veïns de la ciutat trien Granollers per fer les seves compres habituals, un índex de fidelitat al comerç local només superat per Barcelona.

Entre les claus de l'èxit, els més de 60.000 metres quadrats d'àrea de vianants, una aposta urbanística que ha ajudat al model comercial del centre, així com l'oferta i varietat d'establiments i productes, i el treball constant de les associacions de comerciants.

Edicions locals