L'habitatge, un dret encallat amb preus fora de control

El Parlament posposa fins al setembre l’aprovació de la proposició de llei que ha de limitar els preus dels lloguers

Societat

L'habitatge, un dret encallat amb preus fora de control
L'habitatge, un dret encallat amb preus fora de control

Segons els portals immobiliaris que fan un seguiment continuat de l’evolució dels preus del lloguer en diverses ciutats de l’Estat, Granollers va assolir a l'abril al seu màxim històric: 10,5 euros per metre quadrat –un 9% més que al desembre–, de manera que el preu mitjà d’un lloguer a la ciutat ja sobrepassa els 650 euros.

Aquesta tendència a l’alça, que es produeix a tot el país i especialment a l’àrea metropolitana, ha portat els grups parlamentaris de JxCat, ERC, CECP i CUP a pactar una proposició de llei amb el Sindicat de Llogateres i altres entitats del sector per mirar d’evitar l’especulació immobiliària i contenir el preu dels habitatges de lloguer.

La proposició –que vol establir un topall en el preu en ciutats com Granollers– havia de sotmetre’s a votació al Parlament divendres passat, però finalment va quedar en suspens després que Cs i PP la portessin al Consell de Garanties Estatutàries en considerar que aborda un tema que “no és competència del Govern”, mentre que el PSC assegura que el Govern espanyol ja treballa en la regulació dels preus del lloguer i que la proposició de llei “no té recorregut”.

La Generalitat, per la seva banda, defensa la proposta perquè “si no podem limitar els preus del lloguer de l'habitatge, l’habitatge mai no esdevindrà un dret”, recorda la consellera de Justícia, Ester Capella.

En la mateixa línia, Mònica Oliveres, regidora d'Habitatge de Granollers, apunta que "és imprescindible regular els preus dels lloguers; aplaudim la iniciativa del Sindicat de Llogateres i entenem que Generalitat i Estat han de fer un pas decidit endavant, amb consens polític". La iniciativa pretén regular la contenció i moderació de les rendes quan es destinin a la residència permanent i que es trobin en zones declarades amb mercat d’habitatge tens.

Rebuig del sector immobiliari

La proposició de llei ha generat reaccions de tota mena. El sector immobiliari ha alertat que la limitació del preu del lloguer “dificultarà l’accés a l’habitatge” i apunta que “la inexistència d’un parc públic de lloguer és responsabilitat de les administracions públiques i no dels propietaris privats”.

També l’Autoritat Catalana de la Competència, organisme autònom de la Generalitat, rebutja el control de preus del lloguer perquè això “pot provocar una reducció de l’oferta del parc de lloguer d’habitatges i, alhora, l’aparició d’economia submergida”.

En sentit contrari, la Plataforma de Llogateres Granollers, nascuda a l’abril d’un grup de veïns preocupats per la situació de l’habitatge a la ciutat, ja alertava llavors que als preus desorbitats se suma la “precarització general de les condicions laborals, que multipliquen el risc d’exclusió residencial i l’encariment del cost dels subministraments i productes bàsics”.

Compra pública d’habitatge

Per mirar d’encarar la problemàtica de l’habitatge des de l’àmbit local, Granollers aprovava l’any passat un pla d’acció amb una trentena d’accions per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutat. Entre d’altres, el pla aposta per la construcció de pisos de lloguer social, bonificacions en la quota de l’IBI per incentivar el lloguer, ajuts per a la rehabilitació i la millora de l’accessibilitat, assistència al sosteniment de la llar i pobresa energètica i adquisició d'habitatges municipals, que "han estat una dotzena els darrers quatre anys", confirma Oliveres. Amb tot, la Generalitat també ha anat adquirint habitatges procedents de processos d’execucions hipotecàries a través del sistema de tempteig i retracte.

En aquest cas, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha comprat 51 habitatges a Granollers i 11 a les Franqueses per destinar-los a lloguer social, unes adquisicions que parteixen del registre públic d'habitatges buits que són propietat de grans tenidors. Segons el registre, Granollers comptava al juny amb 189 habitatges buits d’aquestes característiques –32 dels quals ocupats il·legalment–, i les Franqueses amb 69 –5 dels quals ocupats sense consentiment–.

Habitatges buits

El percentatge d'habitatges buits a la ciutat és del 4% segons calcula l'Ajuntament. En xifres absolutes són uns 900 dels 24.000 que hi ha a la ciutat. Durant un temps l'Ajuntament va imposar multes per valor de 75.000 euros als grans tenidors que mantenien habitatges desocupats durant més de dos anys, tot i que diverses sentències judicials van tombar aquestes sancions en considerar que els ajuntaments no tenien potestat sancionadora. Segons Oliveres, "cal un marc jurídic clar que permeti als ajuntaments poder actuar contra les pràctiques abusives i contra els grans tenidors que només actuen per interessos econòmics".

Edicions locals