Neix un col·lectiu per preservar la Vall del Carbonell

La plataforma, formada per veïns de Samalús, Corró d'Amunt i Marata, planteja crear una zona educativa rural per arrelar els infants al territori

Societat

Samalús, Corró d'Amunt i Marata, una realitat geogràfica i natural
Samalús, Corró d'Amunt i Marata, una realitat geogràfica i natural

Fa unes setmanes s’ha constituït a Samalús, Corró d’Amunt i Marata el Col·lectiu Vall del Carbonell, una plataforma formada per veïns dels tres pobles i que treballa per al reconeixement de la realitat rural compartida d’aquests tres nuclis, dividits actualment en dos municipis: Cànoves i Samalús i les Franqueses del Vallès.

Els tres pobles s’articulen al voltant de la riera Carbonell, que neix al Montseny i desemboca al Congost, a la frontera entre Corró d’Avall i Granollers. La vall té una extensió de 22 quilòmetres quadrats i una població de 820 habitants, amb una densitat de població de 38 habitants per quilòmetre quadrat.

El Col·lectiu Vall del Carbonell s'ha proposat fer valdre aquesta connexió geogràfica, orogràfica i natural existent entre els tres pobles, així com reivindicar i mantenir “l’últim espai natural de dimensions considerables que s’ha salvat de l’expansió urbanística i industrial a la plana del Vallès”, amb “valors socioculturals propis de l’entorn”, i que manté “un model social, cultural i econòmic estretament lligat a la pagesia i al seu entorn”.

Entre d’altres, el col·lectiu defensa la pagesia com a eina principal de vertebració del territori, establir sinergies entre els veïns dels tres pobles en l'àmbit de la vida quotidiana i donar forma a la proposta en el camp polític per abordar l’encaix dels tres pobles en els municipis actuals. També promocionar un model de societat rural i les activitats lúdiques, culturals i econòmiques que fan les entitats a cada poble, i abordar plegats necessitats compartides en aspectes com els serveis i les infraestructures que tenen una repercussió directa sobre el territori.

Zona educativa rural

Una de les propostes més avançades i que el col·lectiu ja ha presentat al Departament d’Educació i als ajuntaments de Cànoves i les Franqueses és la creació d’una zona educativa rural compartida que permeti recuperar les petites escoles que ja havien funcionat als tres pobles fins a finals del segle passat. “No es tracta de canviar el mapa educatiu dels municipis, sinó de sumar i incorporar itineraris educatius per als nens d’1 a 12 anys que els arrelin al territori on viuen”, diu Cristina Jiménez, una de les impulsores.

L’objectiu és apostar per un ensenyament de proximitat lligat al territori que garanteixi la cohesió social dels pobles des de la infància. “Volem reforçar els vincles entre els infants i les famílies dels pobles, recuperar una xarxa que s’està perdent”, afegeix. En aquest sentit, el col·lectiu aposta per donar vida als pobles a través de l’escola i treballar des de ben petits l’estima pel territori.

Edicions locals