Els veïns de Marata impulsen el desplegament de fibra òptica al poble

Una quarantena de cases estan disposades a pagar 1.500 euros per tenir accés al servei

Societat

Els veïns de Marata impulsen el desplegament de fibra òptica al poble
Els veïns de Marata impulsen el desplegament de fibra òptica al poble

Els veïns de Marata estan impulsant el desplegament d’una xarxa de fibra òptica que pugui donar servei a la cinquantena de cases del poble, amb gairebé 200 veïns. Els veïns han optat per agafar la iniciativa i treballar plegats amb la Fundació Guifi.net, especialista en donar cobertura de telecomunicacions a nuclis rurals o aïllats, especialment en un moment en què la necessitat de teletreball ha posat de manifest la manca de recursos en matèria de telecomunicacions.

“En petits pobles com Marata les grans operadores no hi inverteixen; prefereixen fer-ho on hi ha una gran densitat de població”, diu Ramon Roca, de la fundació. Això fa que la bretxa digital es mantingui no només per una qüestió de capacitat econòmica, sinó també per motius territorials.

De fet, segons dades de la Generalitat, un 16% la població catalana que no disposa d’una infraestructura de connectivitat “que en una situació com l’actual, en què molts negocis i estudiants depenen del teletreball, és imprescindible”, diu Roca.

En el cas de Marata, a més, connectar-se a la xarxa hauria de ser tècnicament i econòmicament viable, ja que en paral·lel a la carretera de Cardedeu hi circulen xarxes troncals de fibra. Tot i això, les grans distribuïdores “cobren peatges molt elevats” per accedir a la xarxa i fer els cablejats fins a les cases, “i en cas de fer-ho mantenen el monopoli del servei”.

“No és un problema d’inversió ni de capacitat de xarxa, sinó un problema de disseny de preus, ja que el peatge per accedir a la xarxa no és proporcional al número d’usuaris que té”, lamenta Roca qui també lamenta que la Generalitat dupliqui xarxes troncals de fibra però dificulti la ramificació de la xarxa. “L’administració ha de garantir que hi hagi la infraestructura; no pot dependre de les operadores, perquè és com si demanéssim al taxista que construís les carreteres”.

Un model de proximitat

Per tot plegat, una quarantena de veïns de Marata han optat per buscar una entitat que coordini i acompanyi el desplegament d’una xarxa de comuns, en què els mateixos veïns que hi participen són els titulars de la xarxa que arriba a les cases. Es tracta d’un model desenvolupat en molts nuclis rurals que fomenta la competència, permet estalviar-se uns diners cada mes i també permet als veïns optar per l’operador que vulguin en la comercialització del servei. “També és una manera de donar vida als operadors locals i de proximitat, com Goufone o Emagina”, diu Eva Navarrete, coordinadora del desplegament de la xarxa a Marata i presidenta del Centre Cultural.

Navarrete considera que “no n’hi ha prou amb dotar d’infraestructures els polígons i els nuclis més poblats”, i insisteix que “la fibra ha d’arribar a tothom”. De fet, afegeix, Marata ha tingut històricament problemes de connexió telefònica i, ara fa uns 15 anys, els mateixos veïns ja van promoure l’accés a Internet a través d’un sistema de radiofreqüències que ha resultat ser molt precari, amb molta lentitud en la connexió i talls constants. “L’Ajuntament hauria de fer una inversió per garantir la connexió de tothom, també dels nuclis rurals”, diu Navarrete.

En aquest sentit, els impulsors de la iniciativa estan valorant demanar a l’Ajuntament que assumeixi part del cost del projecte, que arriba als 80.000 euros i que preveu cablejat aeri en un 95%. De fet, pagant 1.500 euros per domicili encara els en faltarien 20.000 per finançar completament la instal·lació de fibra òptica al poble.

Més enllà de Marata, els impulsors consideren que el projecte s’hauria de poder estendre als nuclis del municipi amb els mateixos problemes, com Corró d’Amunt, Llerona o l’entorn del Turó de les Mentides.

Edicions locals