Els desnonaments de pisos ocupats es multipliquen per sis en 5 anys

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, a l`'area de Granollers van produir-se, l'any passat, 655 llançaments

Societat

Mobilització de la PAH de Granollers
Mobilització de la PAH de Granollers

Els desnonaments continuen a l’ordre del dia. Segons dades oficials del Consell General del Poder Judicial, publicades la setmana passada, el partit judicial de Granollers –que inclou 35 municipis del Vallès Oriental i el Moianès–, va registrar entre 2013 i 2018 un total de 3.615 desnonaments, la majoria a conseqüència de l’aplicació de la llei d’arrendaments urbans, és a dir, per impossibilitat de pagar el lloguer.

Per anys, els 35 municipis de la demarcació van registrar un total de 655 desnonaments el 2013; 579 el 2014; 620 el 2015; 503 el 2016; 603 el 2017 i 655 l’any passat, de manera que el 2018 va ser, juntament amb el 2013, el període en què més llançaments van produir-se dels últims sis anys.

Pel que fa als desnonaments derivats de la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer, la xifra s’ha mantingut més o menys estable els darrers anys a l’entorn dels 600 anuals en total al partit judicial de Granollers. “En molts casos les execucions hipotecàries estan pendents de resolució judicial”, de manera que “potencialment poden tornar”, alerta Xosé Lombao, integrant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers.

En canvi, darrerament sí que han augmentat considerablement els llançaments de persones que han acabat ocupant habitatges davant la falta d’ingressos i els elevats preus dels lloguers. Aquesta tipologia de desnonaments han passat, per exemple, dels 22 de l’any 2013 als 145 del 2018.  

Ocupar, l'últim recurs

La PAH recorda que en cinc anys el preu mitjà del lloguer ha crescut un 49%, fet que “obliga les persones a destinar el 51% dels ingressos a pagar l'habitatge”. Davant d’això, per a moltes persones ocupar s’ha convertit en l’única sortida. “Aquestes ocupacions, que en un 95% dels casos són de pisos de bancs i grans tenidors, es fan per necessitat, no per voluntat de les famílies ni per ideologia”, destaca Lombao, qui insisteix que ocupar “no és cap ganga; implica no tenir accés ni a la llum ni l’aigua, i, per tant, és sinònim de gran precarietat”. “A més, la majoria són famílies amb fills i sempre hi ha l’angoixa de saber que en qualsevol moment poden fer-te fora de casa”.

La PAH també destaca les dificultats afegides que tenen moltes persones a l’hora de llogar un habitatge pel fet de ser d’origen estranger, i carrega contra l’excés de documentació que sovint es demana per acreditar estabilitat laboral. “Hi ha gent que sí que podria pagar un lloguer, però la precarietat laboral, que no garanteix estabilitat, fa que no puguin accedir-hi per l’excés de requisits que els demanen”.

Més acció pública

Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, la PAH denuncia un cop més la falta d’una resposta eficient per part de l’administració. “La Llei 24/2015 marca molt bé quina ha de ser la resposta", diu Lombao. "D’una banda, garantir sempre un reallotjament a les persones que han estat desnonades, i, d’una altra, aconseguir l’expropiació temporal dels pisos buits dels bancs i els grans tenidors per fer-hi habitatge social”.

Lombao afegeix que el nombre d’habitatges socials és “totalment insuficient” i alerta que, fins i tot, “hi ha persones desnonades que no poden accedir als pisos assignats per la taula d’emergència social perquè estan pendents d’obres”.

D’acord amb les dades del partit judicial, la PAH calcula que a Granollers i els municipis de l’entorn es produeixen una dotzena de desnonaments cada setmana. Al conjunt de l’Estat, el total de llançaments practicats durant el primer trimestre de 2019 superen els 15.000, una xifra un 2,2% inferior respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

D’aquests, el 66% van ser per impagament de lloguer, una causa de desnonament que ha augmentat lleugerament els últims anys, mentre que les execucions hipotecàries acumulen més de tres anys de descensos. Una vegada més, Catalunya va ser el territori on més desnonaments van produir-se durant el primer trimestre de l’any, un 23% del total estatal.

Edicions locals