Joan Garriga: 'Els primers anys 40 van ser temps de gana i repressió'

L'historiador repassa el cost humà de la Guerra Civil i la implantació del franquisme a les Franqueses

Societat

Document que acredita el nomenament de Josep Maria Rovira de Villar com a primer alcalde de la dictadura
Document que acredita el nomenament de Josep Maria Rovira de Villar com a primer alcalde de la dictadura

Dins els actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de les Franqueses, dijous va tenir lloc la xerrada El cost humà de la Guerra Civil i la implantació del franquisme, una sessió a càrrec de l’historiador Joan Garriga que va abordar el cost humà de la guerra i el canvi de règim, de la república a la dictadura.

Segons explicava Garriga, els primers anys 40 al municipi van estar marcats per l’impacte de la guerra, les penúries, la falta de queviures i la mala gestió de l’administració local.

Just després de la guerra van establir-se les comissions gestores, grups de persones afins al règim a les quals s’encarregava la gestió de l’administració municipal. El primer president de la comissió gestora de les Franqueses va ser Josep Maria Rovira de Villar, un propietari rural que de seguida va començar a organitzar activitats d’acord amb el simbolisme nacionalcatolicista de l’època.

“Hi havia una gran deixadesa a les escoles i una gran hostilitat amb la llengua catalana”, deia Garriga, “de manera que a l’inici de la dictadura el canvi de retolació i de noms dels carrers va ser immediat”. “També van començar a organitzar-se molts homenatges, com el Día de la Canción o el Día del Caudillo...”.

Els primers anys va construir-se el baixador de Llerona per unir els pobles i van establir-se cartilles de racionament per combatre la falta de queviures, una mesura que va allargar-se fins més enllà de la dècada dels 40. "Ningún hogar sin lumbre, sin pan y sin trabajo va ser un lema molt repetit pel règim durant aquells anys", recordava Garriga.

L’administració de Rovira de Villar va durar fins al 1943, quan va ser substituït per Martí Ribas i Mateu. El seu període, fins al 1946, també va estar marcat per la gana i les penúries econòmiques –l’estraperlo va ser important en aquest període–, però sobretot pel control ideològic que l’Ajuntament feia dels veïns del municipi.

“Era una època de repressió, es collaven tots aquells que no eren afins al règim, i ens consten set veïns de les Franqueses empresonats per motius polítics”, deia Garriga. A més, el sometent reforçava la feina de la Guàrdia Civil en el control dels veïns i les prohibicions arribaven a l’àmbit domèstic: “no estava permès treballar en diumenge”.

Malgrat això, i que hi havia unes grans restriccions de llum, poc a poc es va anar reconstruint el municipi, especialment aquells edificis públics i religiosos que havien estat malmesos per la guerra.

 

Edicions locals