Les obres del parc del Falgar, a Llerona, encaren la recta final

El parc es regarà amb aigua de la depuradora de la Garriga després de passar per dues basses de filtratge natural

Societat

El parc consta de tres zones: àrea de serveis i aparcament; espai lúdic i esportiu; i la part més natural
El parc consta de tres zones: àrea de serveis i aparcament; espai lúdic i esportiu; i la part més natural

Després de més de vuit anys de paralització del projecte del parc del Falgar i la Verneda de Llerona per falta de finançament, les obres d’adequació del parc encaren ara la recta final.

L’espai del parc, de 17 hectàrees en total, consta de tres zones diferenciades de menys a més naturalització i de més a menys presència humana: la zona de l’aparcament i els serveis; la zona de prats –on hi haurà jocs infantils i espais lúdics, esportius i de salut–; i la zona de l’estany, la més natural, pensada, entre d'altres, per a l’observació i la nidificació d'aus durant la seva estada a la zona en època migratòria.

Els veïns de Llerona van intervenir en la definició del nou model de parc a través d’un procés de participació que es va dur a terme el mandat passat. Arran d'això es van introduir canvis importants respecte al projecte inicial, iniciat fa aproximadament 15 anys i que preveia una ocupació més intensiva de l'espai. Finalment, l'actuació que s'ha dut a terme s'integra més en l’entorn natural de la llera del riu Congost, que forma part de la Xarxa Natura 2000.

La previsió del consistori és que el parc pugui inaugurar-se al desembre, tot i que quedarà pendent la construcció i posada en marxa d’una Aula de Natura a la zona de serveis, entre el Falgar i la Verneda. Haurà estat més d’un any i mig d’obres –gairebé el doble del que s’havia previst en l’adjudicació– executades per l’empresa Barnasfalt. “El gran moviment de terres que s’ha fet i els llargs períodes de pluja han fet endarrerir l’obra”, admet l’alcalde, Francesc Colomé.

Gesa SL, per la seva banda, s’ha encarregat de la direcció, coordinació de seguretat i seguiment ambiental de l’obra, que finalment ha tingut un pressupost proper als 3 milions d’euros.

Entre d'altres, l’actuació ha comportat l’execució dels camins interiors, el tancament del Falgar, l’adequació de l’aparcament, la instal·lació d'enllumenat de baixa intensitat i mobiliari urbà, la plantació d’arbrat –més de 400 arbres d'espècies autòctones– i la neteja i el reforç de la penya. També s’ha concretat el model de reg del parc, un dels serrells que generava més inquietud per les grans dimensions de zona naturalitzada.

Aigua de la depuradora

Finalment el reg es farà a través de l’estació depuradora d’aigües residuals de la Garriga, d’on sortirà una canalització d’un quilòmetre i mig fins a la zona nord del Falgar, on hi haurà un sistema de neteja natural de l’aigua que permetrà l’estalvi de costos.

En aquest punt hi haurà una primera bassa que filtrarà l’aigua ja depurada de manera natural gràcies a la vegetació. Tot seguit passarà a una segona bassa per completar el procés de depuració biològica amb el mateix sistema de vegetació i, finalment, entrarà a l’estany central del parc, que té 17.564 metres quadrats de superfície i amb capacitat per a 30.000 metres cúbics.

Aquesta aigua serà utilitzada per al reg del parc i també, a través d’un sistema de filtració natural, retornarà novament al Congost.

Una aula de natura

Una de les instal·lacions que es preveu posar en marxa més endavant al parc és una Aula de Natura, que es construirà a l’esquelet de formigó que hi ha a la zona sud del Falgar. Aquesta setmana estava previst que la junta de govern local donés llum verda a la iniciativa, que es desenvoluparà fora del projecte actual d’arranjament del parc amb un pressupost propi de 650.000 euros.

Aquesta aula, segons Colomé, serà un "referent en educació ambiental" que serà conegut més enllà del municipi, ja que s’obrirà a les escoles de tot Catalunya perquè els nens i nenes puguin aprendre-hi aspectes com "el cicle de l’aigua, la flora i la fauna o la manera de treballar de la pagesia".

L’Ajuntament treballa perquè l’aula, que preveu acollir uns 6.000 alumnes cada any, estigui gestionada pel Consorci Besòs Tordera i perquè a mitjà termini també s’hi instal·li l’Observatori del Besòs. "Serà un projecte supramunicipal i gairebé de país", conclou Colomé.

 

Edicions locals