L'aventura mundialista d'un franquesí: el colze de Tassotti i el fracàs a França

Sergi Barjuán va disputar dos Mundials -el d'Estats Units 94 i el de França 98- amb la selecció espanyola

Esports

La selecció espanyola abans d'un partit del Mundial d'Estats Units. Sergi Barjuán porta el dorsal 12
La selecció espanyola abans d'un partit del Mundial d'Estats Units. Sergi Barjuán porta el dorsal 12 | Arxiu

les FranquesesSergi Escudero

D’aquella època en què Espanya no aconseguia passar de quarts de final en queden dos imatges emblemàtiques: la cara sagnant de Luis Enrique després d’un cop de colze de Tassotti en el Mundial d’Estats Units 94 i l’escandalòs arbitratge de Gamal Al-Ghandour en el Mundial de Corea i Japó del 2002. Un franquesí va poder presenciar de ben aprop la primera de les dues escenes, tot i que justament havia estat substituït uns minuts abans.

Sergi Barjuán va nèixer el 28 de desembre de 1971 a les Franqueses del Vallès, trencant així l’estadística que diu que la majoria d’esportistes professionals han vingut a la vida durant la primera part de l’any. Va jugar a l’Esport Club Granollers dels 6 anys fins als 16, quan es va proclamar campió de Catalunya juvenil. La seva posició era la d’extrem esquerre. No va ser fins que el van pujar al Barça C que l’entrenador, Toño De la Cruz, va decidir endarrerir la seva posició al lateral amb el consell de Johan Cruyff, el llavors tècnic del primer equip.

A partir de d'aleshores, la seva progressió seria imparable: va estrenar-se amb el primer equip al calent Ali Sami Yen el 24 de novembre de 1993 i només dos mesos i mig més tard Javier Clemente, el seleccionador espanyol, el va convocar per primer cop quan quedava poc temps pel Mundial per disputar un amistòs davant Polonia a Santa Cruz de Tenerife, en el qual va marcar l’únic gol del combinat espanyol, que va empatar a un, i de la seva carrera com a internacional. A Estats Units, Barjuán va jugar com a titular els cinc partits que la selecció va disputar fins als quarts de final, quan va caure davant Itàlia al Foxboro de Boston per 2 a 1 amb un gol de Roberto Baggio en el 87. El franquesí havia estat substituït en el 69 -va ser l’única vegada que no va completar tot el partit en un Mundial- per donar entrada a Julio Salinas. Prèviament, a la fase de grups també Barjuán havia estat titular en els empats contra Corea del Sur i Alemanya, i en la victòria per 3-1 davant Bolivia. A vuitens de final també ho va ser en el triomf per 3-0 per desfer-se de Suïssa.

Durant els quatre anys que van passar fins arribar el Mundial de França 98 ningú li va treure la titularitat en el lateral esquerre espanyol. Pel mig hi hauria l’Eurocopa de 1996 disputada a Anglaterra, en la qual Espanya va tornar a caure a quarts de final, aquest cop a la tanda de penals davant l’amfitriona després de finalitzar el partit amb el resultat de 0-0. I a França les coses encara van anar pitjor. Amb Barjuán com a titular i disputant els 90 minuts, Espanya va perdre davant Nigèria per 3 a 2 en el primer partit de la fase de grups, disputat a Nantes, amb una actuació nefasta de Zubizarreta. A Saint Etienne el combinat de Javier Clemente necessitava guanyar al Paraguai per seguir depenent d’ell mateix per classificar-se per als vuitens de final, però no va aconseguir passar de l’empat a 0. En l’última jornada no va servir de res el 6-1 que Espanya li va endosar a Bulgària a Lens. En aquests dos partis el franquesí també va ser titular.

Barjuán encara tindria temps de disputar una altra Eurocopa amb Espanya, la d’Holanda i Bèlgica del 2000. França la va eliminar a quarts de final.

Edicions locals