Llarena rebutja incloure a la causa del Suprem per rebel·lió el franquesí Josep M. Jové

El jutge obre la porta a que la seva investigació acabi al TSJC perquè és diputat

Política

Josep Maria Jové amb Lluís Salvadó
Josep Maria Jové amb Lluís Salvadó

ACN

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat incloure a la causa oberta al Suprem l'exsecretari general del Departament d'Economia i Hisenda,el franquesí Josep Maria Jové, i l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó.

Ambdós estan investigats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i van ser detinguts durant els registres del passat 20 de setembre. El 8 de maig, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va remetre un escrit a Llarena perquè sotmetés al seu criteri la possibilitat d'incloure'ls a la causa pel delicte de rebel·lió. La Fiscalia també havia fet la petició anteriorment, i el jutge Llarena també ho va rebutjar. Ara, argumenta que no veu indicis de la seva participació en el delicte de rebel·lió i, per tant, el seu cas es continuarà instruint a Catalunya. El jutge avisa que això es fa "sense perjudicis" que les seves actuacions puguin comportar responsabilitats penals i que sigui el TSJC que se'n faci càrrec ja que són diputats. Durant els registres del 20 de setembre, la policia va comissar una llibreta Moleskine amb anotacions sobre els plans per arribar a la independència. El jutge del Suprem Pablo Llarena no amplia la causa del procés (que de moment, té 25 processats) i ha denegat la petició del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona d'incloure-hi Jové i Salvadó.

Segons el jutge, el jutjat 13 no ha recollit "fonts de prova" que sostinguin que l'aportació de Jové i Salvadó va ser decisiva ni per a l'1-O ni per a la declaració d'independència. Segons Llarena, cap d'ells va actuar "amb coneixement de que s'instrumentalitzarien alçaments ciutadans violents per a la consecució de la independència".

El jutge recorda que van ser detinguts el 20 de setembre i que la investigació no ha descobert que hagin fet "alguna actuació" amb posterioritat. Segons Llarena, el seu paper s'ha limitat a "actuar amb l'ideari d'aconseguir la independència o amb l'aspiració de dotar-la d'instruments administratius per actuar amb sobirania un cop es constituís la república".

En canvi, els desvincula dels "fets violents" que, segons Llarena, justifica que la investigació al Suprem estigui oberta per rebel·lió. "S'exclou el suport fàctic de la seva participació intencional en el delicte de rebel·lió o en el sosteniment econòmic del referèndum", afirma el jutge. La Fiscalia havia demanat que, en el cas de Salvadó, també fos investigat per malversació.

Ara bé, el jutge obre la porta a que, si així ho sol·licita posteriorment el jutjat 13 de Barcelona, el seu cas pugui acabar al TSJC. El jutge avisa que la seva decisió es pren "sense perjudicis" que les seves actuacions puguin comportar responsabilitats penals i que sigui el TSJC que se'n faci càrrec ja que són diputats.

Edicions locals