Xavier Lloreda

Francesc Colomé (Corró d'Avall, 1965) té estudis en Relacions Laborals a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1985 entra a treballar a l'Ajuntament de Granollers, d'on actualment està en excedència, després d'ocupar el càrrec de cap de l'oficina de Recursos Humans i Relacions Laborals des de 2001. Des de 2011 és l'alcalde de les Franqueses, tot i que la seva entrada a l'Ajuntament es va produir el 1999 com a regidor de CiU. Des d'aleshores ha estat responsable de diferents àmbits, regidor a l'oposició durant tres anys (2008-2011) i alcalde els últims 12, a més de president del Consell Comarcal (2019-2021) i un dels pesos pesants de Junts a la comarca. Ara repeteix com a candidat a l'Alcaldia per quarta vegada.

–Acaba un mandat atípic en molts sentits. Quin balanç en fas?
–Positiu, tot i que ha sigut un mandat complicat. Hi ha hagut dos anys de pandèmia, i això ens ha fet canviar les prioritats, el pla d'acció i municipal, i centrar-nos en la pandèmia. Estic molt orgullós de la feina feta des de l'Ajuntament. I sobretot de la gent de Junts, que es va posar al capdavant a l'hora de fer mascaretes, coordinar voluntaris, crear grups de suport a domicili... N'estic molt orgullós, cosa que no puc dir d'altres.

–Es va aprovar un pla de xoc d'1,1 milions d'euros. En què es va invertir aquests diners?
–En ajudes directes a les persones, a les entitats, als negocis... de manera que, a més de fer molta feina durant la pandèmia, també hem ajudat qui més ho necessitava després de la pandèmia.

–Molts dels projectes que ara presenteu per al proper mandat ja es presentaven també en la campanya del 2019: la residència, el nou pavelló, la comissaria, els carrils bici, la revisió del pla general...
–Els projectes, perquè es duguin a terme, necessiten entre 4 i 6 anys. L'urbanisme és molt lent, has de trobar el finançament... I en aquest cas hem estat aturats gairebé dos anys. És lògic que els projectes no s'acabin en un sol mandat. També és veritat que si algú els pot executar som nosaltres, som solvents i ho hem demostrat. Ningú creia que faríem el parc del Falgar, i està fet; o que faríem l'Espai Can Prat, amb un CAP, una biblioteca i un pavelló, i també està fet. O el pla de barris de Bellavista, amb 8 milions d'euros invertits en 10 anys... El que ens comprometem a fer mirem de fer-ho, però tot requereix el seu temps.

–Has parlat de l'Aula de Natura del Falgar, un equipament que fa temps que està paralitzat.
–No està paralitzat. L'Aula s'ha acabat fa poc, i el que falta és el projecte museístic de dins, valorat en prop d'un milió d'euros. I hem de buscar el finançament. L'obra està feta, part de les aules estan en funcionament, però falten algunes coses, com el bar o l'entorn, que a poc a poc s'aniran acabant.

–Una oportunitat per aconseguir finançament són els fons Next Generation. Les Franqueses no ha estat gaire beneficiada del repartiment d'aquests fons, oi?
–Projectes com la residència de gent gran o els pisos per a joves del Sector R han estat valorats positivament, però no han rebut finançament. Hi ha altres projectes amb més puntuació i, per tant, passen al davant. Som en llista d'espera, i algú dels que tenim al davant hi renuncia, podrem accedir-hi. Sí que hem rebut, per exemple, 1,5 milions d'euros la Diputació per renovar tot l'enllumenat públic del municipi.

–Els projectes franquesins no han passat el tall, doncs.
–Hi ha molts ajuntaments que no reben els fons que han demanat. I els que han rebut grans aportacions, segurament, és perquè han presentat projectes més madurats, amb un projecte executiu fet i acabat, i nosaltres hem presentat avantprojectes. Potser aquest ha estat el problema.

–Has parlat d'habitatges per a joves. Quina projectes hi ha a les Franqueses per disposar de més habitatge?
–Actualment tenim cinc promocions d'habitatge de protecció oficial, executades els últims anys. I ara hem de fer la promoció del Sector R, que han de ser habitatges de lloguer social per a gent jove i gent gran. Estem en contacte amb la Fundació Salas, que ha fet el projecte executiu i que justament l'ha presentat als Next Generation.

–A Llerona també hi ha una parcel·la reservada per a habitatges dotacionals.
–La Generalitat, que és qui els hauria de fer, ja ha dit que no els farà i ens ha retornat la parcel·la.

–I l'Ajuntament, pot promoure habitatge amb fons propis?
–Ho hem de mirar. Però la solució al problema de l'habitatge ha de venir de més amunt. L'Ajuntament, dels seus fons, no pot pagar 200.000 euros per una sola família. Exhauriríem el pressupost només per beneficiar 10 o 12 famílies. Cal buscar altres fórmules, perquè l'Ajuntament només pot fer-hi pedaços. El problema és general i la solució ha de venir de dalt, per exemple dels grans tenidors que tenen pisos buits.

–Fa poques setmanes es va col·locar la primera pedra de la residència de Bellavista, però, de fet, encara no hi ha el projecte executiu fet. La resta de grups municipals diuen que va ser una escenificació a les portes de les eleccions.   
–La residència està adjudicada, s'han fet els moviments de terres i els estudis topogràfics necessaris per fer el projecte executiu, que s'ha d'entregar aquest mes de maig. I esperem que al gener de 2025 estigui en funcionament. També van dir el mateix del parc del Falgar o de Can Prat, i al final els equipaments hi són.

–Heu anunciat que la meitat de places de la residència seran concertades. Hi ha acord signat amb la Generalitat sobre aquesta concertació?
–No està signat. La Generalitat assumeix compromisos, però al final es concreten quan les residències estan construïdes. És llavors quan assignen les places. Per això comencem a construir-la, que vegin que això és una realitat, i llavors ja veurem quina serà la concertació.

–No hauria de lligar-se abans, això?
–La Generalitat no ho fa mai. Però d'una manera o d'una altra la meitat de les places seran concertades. Hi ha alternatives per si la Generalitat no respon; estem parlant amb municipis del voltant i tenim un pla B, però, d'entrada, la Generalitat té l'obligació de concertar places, i més tenint en compte que al Vallès Oriental hi ha un dèficit de 1.800 places de residència per a gent gran.

–En el cas del pla general, aquest serà el mandat en què es revisarà de nou?
–Sí. Primer ens hem de posar d'acord amb Granollers, Canovelles i la Roca perquè estem dins d'un pla director que ens afecta a tots i que marca les normes generals de creixement. Hi estem treballant, i quan ho tinguem, podrem renovar el pla general, que tindrà un procés participatiu i que servirà per planificar les Franqueses del futur.

–Com ha de ser les Franqueses d'aquí a 20 anys?
–Ha de tenir un urbanisme amable. Créixer en taca d'oli, amb planta baixa més dos i sotacoberta, carrers amples, zones verdes, equipaments... Mirant en perspectiva des de dalt ja es veu per on ha de créixer, perquè al final els municipis han de créixer. Les Franqueses té molt territori, amb un 83% agrícola i forestal. Hem d'intentar preservar al màxim aquest territori, però tampoc podem girar l'esquena al progrés.

–El progrés, doncs, és creixement?
–Ha de ser sostenible, és clar! La Diputació ha fet una enquesta, el Dibaròmetre, on es veu que les Franqueses és el 6è municipi de més de 10.000 habitants, dels 95 que hi ha, en grau de satisfacció dels veïns. Els habitants estan contents de viure en aquest municipi, de la qualitat de vida, del creixement que té, dels equipaments, de les escoles...

–La mateixa enquesta diu que un tema que preocupa força als franquesins és la seguretat.
–En aquest cas estem el 12è lloc dels 95 municipis estudiats. De vegades ens fixem molt en el que diuen les xarxes, però les dades objectives diuen altres coses. Segons les juntes locals de seguretat, les Franqueses és un municipi segur, molt més que els municipis que ens envolten i molt per sobre de la mitjana de la comarca.

–Fa temps que es parla d'incorporar 10 agents nous a la Policia Local, però de moment no arriben.
–Hem iniciat el procés per incorporar-ne 6 aquest any. Convocarem les places quan tinguem la partida pressupostària per fer-ho. I els altres 4 arribaran l'any que ve. Això ens servirà per fer policia de proximitat, agents que patrullaran a peu i que reforçaran la sensació de seguretat. Però atenció! Els Mossos han de fer la seva feina; també han de patrullar per les Franqueses, i no només per Granollers. Som la tercera població de la comarca, i això s'ha de notar.

–I les càmeres de videovigilància?
–S'implantaran en pocs mesos. I tot això, amb l'oficina policial a Bellavista, que hem posat en marxa ara, farà que la sensació d'inseguretat disminueixi.

–A la plaça de la Malagarba hi havia un conflicte i es va optar per tancar-la.
–Això no és una solució, és un pedaç, perquè si tanques un espai n'ocupen un altre. Aquesta plaça la reformarem; ja tenim quatre projectes, i farem un procés participatiu perquè els veïns de Bellavista decideixin.

–Som al mes de maig i encara no hi ha pressupost. Com és això?
–Nosaltres tenim el pressupost fet. Al gener vam presentar els grans números per quadrar ingressos amb despeses. Llavors vam ordenar al Patronat de Cultura, el Patronat d'Esports i l'Ajuntament que fessin el pressupost del seu àmbit. Dels dos últims el tenim, però del Patronat de Cultura, que depèn del PSC, no. Qui és, doncs, qui no vol que això avanci?

–El PSC, soci de govern, diu que no ha vist cap proposta de pressupost.
–Menteix. I s'atrapa abans un mentider que un coix.

–Els comptes del 2021 i el 2022 tampoc no estan aprovats.
–Del 2021 sí, amb dos milions d'euros de superàvit, dels quals 1,4 es destinen al pressupost i els 600.000 restants a romanent. Els comptes del 2022 no estan tancats, en aquest cas per un problema informàtic del programa de gestió de comptabilitat, que obliga a fer totes les operacions a mà. És un tema tècnic, no polític.

–El Sector N sembla que finalment s'ha desencallat, després de molts anys.
–Ha començat la reurbanització del sector: 250.000 metres quadrats nets de sòl industrial que han de ser una font de riquesa per al municipi. Generarà molta ocupació i retornarà 4,5 milions d'euros d'obra feta que l'Ajuntament va pagar en el seu moment. També aportarà ingressos per mitjà de l'IBI, de l'IAE... i tindrem una pastilla d'equipaments de 15.000 metres, on s'hi farà el complex esportiu Aquacenter.

–Una pastilla d'equipaments que ocuparà un operador privat.
–Hi va haver un concurs públic, amb unes normes clares, i aquest va ser el projecte guanyador, adjudicat el 2014 o 2015.

–S'ha estudiat la mobilitat que es generarà al voltant d'aquest polígon?
–Tots els informes de Carreteres i de la Generalitat són favorables, sí.

–Moltes inversions municipals depenen de la venda de set parcel·les industrials públiques d'aquest sector, que s'han posat a la venda, però han quedat desertes...
–Ja es vendran. Però fixa't en una cosa. Tot això m'ho preguntes com a alcalde, no com a candidat… De tot el que m'has preguntat fins ara no hi ha cap proposta de futur.

–Ja hi arribarem, a les propostes.
–Tot és el que diuen aquests, el que diuen els altres… Als altres candidats també els preguntes això?

–L'alcalde és qui pot explicar l'acció de govern. Cadascú té el seu paper i la seva responsabilitat.
–Al PSC, que està al govern, també els ho preguntes? A ells també se'ls ha de preguntar tot això!

–Ja ho fem!
–No ho feu! Els mitjans doneu més credibilitat a qui protesta que no pas a qui governa. Al PSC no li pregunteu tot això. Per què ho focalitzeu tot a l'alcalde? Hi ha un equip de govern al darrere, 11 persones que aixequen les mans. La residència, el sector N, la venda de les parcel·les… On és el PSC quan hi ha problemes? A ells també se'ls ha de preguntar aquestes coses!

–Seguim per no entrar a debatre el paper dels mitjans?
–Endavant.

–En mobilitat s'ha començat a desplegar el Pla de la Bicicleta, amb una xarxa de carrils bici a cinc anys vista.
–A les Franqueses no s'havia repensat mai la mobilitat sostenible. I ara ho fem, amb un pla que preveu una xarxa de carrils bici que uneixi tots els equipaments. I també el transport urbà, que és la gran preocupació dels veïns i que hem de millorar.

–D'aquí a un temps hi haurà d'haver una zona de baixes emissions, també.
–Les Franqueses no és un municipi que tingui 20.000 habitants concentrats, sinó que hi ha diferents nuclis de població. Ara estem fent el pla de mobilitat, i tot això s'ha de mirar molt bé. Som un municipi especial, i anirem a la Generalitat a explicar-ho.

–Els últims anys hi ha hagut queixes per l'impacte mediambiental d'algunes empreses i les molèsties que causen per sorolls i contaminació. Quin seguiment se'n fa? S'actua amb prou contundència?
–S'ha creat una taula del soroll que ha actuat, i algunes empreses han pres mesures per reduir el soroll. I la competència en qualitat de l'aire és de la Generalitat, on l'Ajuntament de les Franqueses també participa.

–Una de les empreses polèmiques és Befesa, que va aixecar una gran xemeneia sense permís, i l'Ajuntament li va requerir que l'enderroqués. Com ha evolucionat això?
–Hi ha un contenciós que continua obert, i els jutjats decidiran.

–L'any que ve, les Franqueses serà Vila Europea de l'Esport. Què significarà això per a les entitats esportives del municipi?
–Sempre s'ha dit que "les Franqueses del Vallès s'anomena i no se sap on és". I coses com aquesta ens situen al mapa, ens marquen i ens ajuden a tenir personalitat pròpia. Ho aconseguim amb coses com la Festa de la Mongeta del Ganxet, els èxits esportius de les nostres entitats o les competicions internacionals que organitzen. I la Vila Europea de l'Esport –fins ara ho han estat ciutats com Madrid o Sevilla– serà important per projectar-nos i situar-nos al mapa.

–Parlem de propostes de futur. Quines són les prioritats de Junts per al pròxim mandat?
–Tenim 65 propostes. La més important serà la connexió de Bellavista amb Corró d'Avall, amb un vial que enllaci el carrer Girona amb la rotonda del Guerau de Liost. Això inclou un pas ample per sota la via i creixement en tota aquesta zona, amb carrers, habitatges i zones verdes.

–Ho veurem els pròxims quatre anys?
–Ho tindrem planificat i aprovat. De fet, ja tenim els primers dibuixos, i veurem si es pot portar a la pràctica, perquè els tràmits urbanístics són molt lents.

–Què més?
–A Bellavista, per exemple, destacarà la residència. A Corró d'Avall també s'ampliarà la residència i es farà el pavelló del Sector R, molt necessari per esponjar les moltíssimes activitats esportives que es fan al municipi. A Llerona es pacificarà el centre urbà, s'ampliarà la zona esportiva i es farà un carril bici unirà la rotonda del carro fins al Caprabo. A Corró d'Amunt es pacificarà el centre, es trauran els pisos del Sector C i es farà una via ciclable fins a Corró d'Avall, que també beneficiarà Marata, on també es pacificarà el camí que travessa el poble.

–Què proposeu per Can Giralt i Can Sala?
–Per Can Giralt, que en realitat és l'Agroquímica del Vallès, hem demanat un estudi a la Diputació de com encabir aquesta nau dins de l'UA-21, el pla parcial del sector. Veurem si és possible encabir-ho i si és sostenible. I sobre Can Sala, a Corró d'Amunt, la intenció és comprar la finca, que té un gran potencial, i convertir-la en un equipament que permeti fer-hi, per exemple, els casals d'estiu.

–I també aposteu pels contenidors intel·ligents.
–Només hi ha dues maneres de complir els percentatges de reciclatge que exigeix la UE. Una és el porta a porta, que no és la nostra opció perquè als nuclis molt habitats és complicat d'aplicar. L'altra és la implantació de contenidors tancats, que s'obren amb una targeta. Això permet controlar el grau d'emplenament dels contenidors i, per tant, fer també una recollida més eficient.

–Per anar acabant, en l'àmbit polític, les relacions amb el soci de govern no han estat bones. I últimament ja gairebé no hi ha relació, després del cas de la regidora Marta Reche.
–És un cas molt greu. I aquí van començar les mentides del PSC. Una treballadora denuncia la regidora socialista de coacció i d'intentar invalidar un informe tècnic que ajudava una dona presumptament maltractada enfront del maltractador, vinculat al PSC. És per això que retiro la competència de feminisme a la regidora. A partir d'aquí, que la justícia faci el seu tràmit.

–Quina autocrítica fas de les teves relacions amb el PSC?
–Sempre s'ha de fer autocrítica. Crec que sóc una persona dialogant, penso que la roba bruta s'ha de rentar a casa i que les solucions s'han de trobar sempre al voltant d'una taula. Amb el PSC ens hem entès durant dos mandats i mig, però darrerament hi ha hagut elements distorsionadors.

–Hi ha possibilitat de revalidar el pacte, doncs?
–Nosaltres no descartem ningú. Ens agradaria guanyar les eleccions i no haver de dependre de ningú, però hem d'estar oberts a tothom.

–Més d'una vegada has dit que amb dos mandats, màxim tres, n'hi hauria d'haver prou. I ara et presentes per a un quart.
–És veritat. Crec que els mandats s'haurien de limitar a dos períodes de cinc anys. I ara fa quatre anys em vaig plantejar passar el relleu, però el meu equip em va demanar que continués, perquè hem anat evolucionant, del 19% del vot fa uns anys al 33% actual. La tendència és positiva, i això m'anima a repetir. I també hem perdut dos anys. M'agradaria veure engegat el pavelló, la residència, l'Aula de Natura...

–I ara repetiu candidatura amb el mateix equip de persones que l'últim mandat.
–Amb noves incorporacions, perquè als sis primers llocs hi ha una renovació del 33%. I el que és important és que l'equip és ara molt més gran, amb molta més gent al darrere que el 2019.