Xavier Lloreda

Imma Ortega va néixer a les Franqueses el 1968 i viu a Corró d’Avall. Arquitecta de formació, també ha cursat el CAP de Dibuix per a l’ensenyament a secundària, a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Després d’haver tingut despatx propi a Barcelona del 1995 al 2013, Ortega inicia el 2014 el seu projecte a Corró d’Avall. És presidenta de l’entitat Amics dels Pastorets de Granollers i ha publicat el conte Dues gralles, dos colors. La festa major de Granollers. És regidora a l'Ajuntament des del 2019.

–Quin balanç feu del mandat que ara acaba?
–La feina que fem a l’oposició és diferent a la del govern. A nosaltres ens toca fiscalitzar i qüestionar tot allò que no veiem clar, i alhora fer propostes i suggeriments d’allò que pot ser millor per a tots. I això ho hem fet presentant una pila de mocions, i algunes s’han aprovat.

–Per exemple?
–Mocions sobre habitatge; arbrat urbà; prevenció de residus i bosses plàstic d'un sol ús; regularització i empadronament d’immigrants sense papers; acollida i asil de refugiats afganesos; espai de dol perinatal al cementiri; eliminació del cablejat de façanes; defensa del sector agrari i contra els parcs solars en sòl no urbanitzable; horts urbans; inclusió de Can Giralt al patrimoni arquitectònic…

–Com valoreu les picabaralles constants entre els dos socis de govern?
–És un espectacle que no ens agrada i que és el resultat del matrimoni de conveniència entre JxLF i PSC, que ja fa molts anys que dura. Cal ser conscients que cap partit té mai la veritat absoluta, i la política consisteix a arribar al màxim de consensos. Ara ells ens estant ensenyant el pitjor de cadascú, i això és molt negatiu per a l’Ajuntament i el municipi.

–El pròxim mandat s’haurà de negociar un nou pla general per a les pròximes dècades.
–Per això és tan important definir el model de municipi, quin creixement ha de tenir, etc. Tenim un municipi amb cinc pobles, i les seves realitats són molt diferents; no tots els pobles han de tenir el que té el poble veí. Nosaltres volem un creixement sostingut i demogràfic, i alhora cal ser conscients que obrir un pla general no implica començar a construir immediatament, sinó fer una planificació a 15 o 20 anys vista per començar a preveure aspectes com la mobilitat o els serveis.

–Parlant de mobilitat, fa anys que es parla de connectar millor Bellavista i Corró d’Avall. Com hauria de ser aquesta connexió?
–En general, Bellavista està ben comunicat, té bons accessos, però falla la connexió rodada amb el nucli urbà de Corró d’Avall. És clarament insuficient des de fa molts anys, i és evident que s’hi ha d’actuar.De fet, la planificació és això: si fas escoles i instituts a Bellavista, has de preveure la mobilitat que es generarà al voltant d’aquests equipaments, i això, històricament, no s’ha previst i no s’ha resolt. I aquests problemes de mobilitat també poden generar desequilibris entre centres educatius, per exemple.

–Al ple heu insistit moltes vegades en la necessitat de millorar el transport públic.
–No s’entén que no hi hagi una connexió de bus entre l’estació de tren i els polígons, o que paguem el Transgran i els busos no arribin a l’hora als instituts, que els horaris no coincideixin amb els dels trens que baixen cap a Barcelona o que no hi hagi busos a Corró d’Amunt. El transport intern és molt deficitari, i això només incentiva el cotxe privat.

–Ara es comença a executar una xarxa de carrils bici, que al ple heu reclamat sovint.
–Anem tardíssim, sobretot a l’interior dels nuclis urbans. De fet, ja no hauríem d’estar parlant de carrils bici, sinó de carrers ciclables, pensats exclusivament per a vianants i bicicletes. Les pacificacions de trànsit en trams puntuals estan bé, perquè són petits passos endavant, però no són una solució si aquests trams no tenen continuïtat; els carrils bici no poden quedar tallats.

–Sou contraris al Quart Cinturó. Quina ha de ser l’alternativa?
–No hi ha cap traçat previst entre Sabadell i Granollers, tots els estudis han caducat. Per això hem reclamat que tot el sòl fins ara hipotecat per al pas d’aquesta via deixi d’estar reservat. La reserva de sòl ja no hauria d’existir. I per enllaçar amb el Vallès Occidental s’han plantejat moltes alternatives, com la connexió ferroviària.

–Ha de créixer les Franqueses?
–Si alguna part del municipi ha de créixer ha de ser el centre de Corró d’Avall. Nosaltres defugim de les urbanitzacions i de les construccions disseminades, perquè generen una mobilitat que no toca. I a Corró d’Amunt està bé consolidar el nucli urbà, però cal veure si el model escollit és sostenible i és el més adient.

–Què pot fer l’Ajuntament en matèria d’habitatge?
–Sobretot posar-ho fàcil: des de crear un cens d’habitatges buits i negociar amb els propietaris per veure quina sortida poden tenir fins a cedir sòl disponible o negociar amb promotors perquè incrementin el nombre d’habitatges protegits a les seves promocions. I també explicar-se bé, perquè els habitatges protegits estan molt estigmatitzats. Fer habitatges de protecció oficial és una manera de limitar el preu. Hi ha tres tipus d’habitatges de protecció, i només un està reservat per a persones amb els ingressos molt baixos, a les quals s’ha d’ajudar. Però no tots els habitatges de protecció oficial tenen les mateixes característiques ni estan pensats per a un col·lectiu concret.

–Com ha d’abordar l’Ajuntament la transició energètica?
–Tenim una realitat molt palpable que ens obliga a posar-nos les piles, i a les Franqueses anem molt endarrerits. No es tracta només de posar plaques solars, sinó que totes les accions que es fan a nivell municipal passin pel filtre de la transició energètica. La gestió d’escombraries, el consum de productes, el reaprofitament d’aigües… La piscina municipal és l’equipament públic que més aigua consumeix, i mai ningú no s’ha plantejat de reaprofitar per a reg o neteja, per exemple, les aigües que surten de les dutxes, que funcionen contínuament… El primer pas per aplicar mesures de sostenibilitat energètica és creure-s’ho, i l’Ajuntament ha de ser un lloc per debatre estratègies de futur i planificació també sobre medi ambient.

–Defenseu la preservació de Can Giralt.
–La Diputació ha fet un informe en què constata el seu valor històric i social. Ara que sabem que és un element patrimonial important de les Franqueses, és més evident que mai que s’ha de preservar i donar-li un ús social. I a més ha de ser el punt de partida per reurbanitzar tot aquest sector de Corró d’Avall i que realment sigui el centre neuràlgic del poble.

–Quines necessitats hi ha pel que fa a equipaments?
–Tenim un excés d’equipaments esportius. Els euros que gastem per habitant en esports està molt per sobre del que és recomanable, mentre que en cultura, per exemple, estem molt per sota del que és desitjable. L’administració ha de vetllar perquè hi hagi serveis per a tothom, i a les Franqueses no hi ha cap referència pública per a algú que vulgui fer teatre, dansa, circ o arts plàstiques. Per què no garantim els mateixos recursos i equipaments al món de la cultura? O lluitem per un batxillerat artístic? O potenciem estudis musicals a les escoles? O entrem a Escena grAn?

–Llavors no sou partidaris de fer un nou pavelló.
–Aquesta necessitat està més que coberta. A més, a 500 metres hi haurà també el gimnàs de l’escola Joan Sanpera i el pavelló de l’Espai Can Prat. No toca fer cap nou pavelló esportiu.

–Un tema polèmic és el de la residència de Bellavista. Què en penseu?
–Una residència és necessària, però no ha de ser com aquesta, que és una macroresidència. Nosaltres apostem per un servei més petit i familiar. En aquest cas, a més, l’Ajuntament destina molts recursos –un terreny públic i un milió d’euros– a una empresa privada que no garanteix un benefici directe als veïns del municipi. I tot plegat ens surt molt car, perquè la parcel·la està en un lloc difícil, cosa que encareix l’obra, i té uns mals accessos, amb una mobilitat complicada, que requereix ascensors… S’hauria d’haver buscat un altre lloc i garantir que una part fos municipal, per controlar-ne la gestió i fer que no fos un servei amb ànim de lucre. Així, els preus per als usuaris també podrien ser més assequibles.

–Cal un nou polígon al Sector N?
–Les dades reflecteixen que no cal, perquè les Franqueses és un dels municipis de la comarca amb més parcel·les industrials disponibles. Ara bé, aquest és un projecte de fa 15 anys, i ja està en marxa. Per tant, el que cal és garantir que sigui un polígon adaptat a la situació actual, sostenible. A més, l’Ajuntament s’està traient de sobre les parcel·les de titularitat municipal. Una, cedida a una entitat privada perquè hi faci l’Aquacenter, i les altres, que podrien ser estratègiques, estan totes a la venda. Com a mínim la parcel·la d’equipaments s’hauria de destinar a alguna cosa que tingui una repercussió al municipi, sigui un viver d’empreses o una planta de biomassa.

–Quina seria la vostra prioritat el pròxim mandat?
–El primer que faríem seria crear una àrea de municipis amb els pobles de l’entorn per abordar conjuntament aspectes com la mobilitat, la contaminació, la gestió de residus o les actuacions policials. Això no s’ha fet mai, i és urgentíssim que les accions que es prenen a les Franqueses estiguin consensuades i tinguin continuïtat al municipi veí.

–Quines altres idees teniu?
–Plantegem una filosofia diferent. La política no pot ser un joc de capelletes, com ha estat fins ara, sinó que ha de ser transversal: ens hem de creure uns principis bàsics i qualsevol acció que facis ha d’anar orientada en aquest sentit. Això ajuda a fixar molt bé els objectius, a justificar el perquè de les coses. Cal també sanejar la relació entre els uns i els altres, perquè les bones polítiques es fan sempre per consens.

–Alguna altra proposta?
–Calen polítiques de joventut, per facilitar als joves que tinguin espais d’autogestió, que puguin organitzar les seves activitats. Això genera cohesió social i evites que els joves hagin d’anar a buscar l’oci fora del poble. I cal estimular també el comerç local.

–El PSC ja ha dit que no pactarà amb Junts el pròxim mandat, de manera que l’escenari probablement serà diferent. Heu valorat possibles pactes de futur?
–En principi, el grup més votat hauria de tenir l’opció de governar. Però som assemblearis i, per tant, serà l’assemblea qui decideixi possibles pactes, que també dependran dels resultats electorals. En cas de ser necessaris, posarem punts sobre la taula per negociar i ens comprometrem allà on hi hagi més consensos.

–Quins punts?
–Sobretot, una manera de treballar que sigui més transversal i que no actuï per capelletes, com fins ara, en què cada grup es fa càrrec de les seves àrees. I hem de poder decidir sobre qüestions estructurals, per exemple sobre la planificació urbanística o els impostos que es recapten. No es tracta de negociar coses petites, que si no funcionen un any es poden canviar l’any següent, sinó aspectes de model de municipi.