'És moment d'un nou estil; deixar de fer grans obres i atendre més les persones'

Rafael Bernabé Candidat d'Imagina Esquerra en Comú (IEC) a les eleccions municipals del 26 de maig

Política, Entrevistes 26-M

Rafael Bernabé
Rafael Bernabé

Rafael Bernabé, de 51 anys, és professor d’un programa de formació i inserció (PFI) de joves en fusteria. És veí de Bellavista i des de 2011 és regidor a l'oposició per Imaginem les Franqueses en Comú (ILFC). En aquesta ocasió serà el cap de llista de la confluència Imagina Esquerra en Comú (IEC), que aglutina els grups d'LFI, ERC, ICV i EUiA.

–Aquest any us heu ajuntat en una sola candidatura LFI, ERC, ICV i EUiA. Per què?

–Hem treballat plegats els últims anys i coincidim en el 90% dels temes. Hem optat per fer una candidatura d’esquerres potent que permeti canviar d’estil a les Franqueses. Els últims anys el govern s’ha centrat massa en fer i construir, amb la ironia que tot el que es construeix és per a les persones, però no es tracta d’això, sinó d’actuar a les zones més deprimides del municipi, on la sensació dels veïns és que estan abandonats.

–Abandonats?

–No tots els habitants de les Franqueses gaudeixen dels mateixos serveis i avantatges. A Corró d’Amunt, per exemple, han estat 10 dies sense telèfon, i això no és una cosa puntual, sinó un mal endèmic.

–Què falta en serveis i equipaments?

–Ara que hem arribat a 20.000 habitants és el moment de parar, estudiar bé les mancances que hi ha i valorar com volem créixer. No es pot anar creixent sense haver consolidat abans una base sòlida i sense haver resolt les mancances actuals.

–Quines són aquestes mancances?

–Per exemple una residència d’avis amb places concertades amb la Generalitat. N’hi ha una de projectada a Bellavista, però s’ha previst al carrer Terme, el de més desnivell de tot el municipi. Pensem que aquí ens costarà dues vegades més que construir-la en qualsevol altre terreny més pla, que podria ser relativament a prop de Bellavista. En l'àmbit de la gent gran també proposem un servei d’atenció i d’acompanyament a les persones que estan soles al municipi, i un servei de taxis a demanda, com ja funciona en alguns municipis de la comarca, pagat a parts iguals entre l’Ajuntament i els usuaris.

–Què més falta?

–Habitatge social; crear una borsa com ha fet Granollers i fer que els veïns que tinguin pisos per llogar tinguin la garantia que si ho fan tindran el suport de l’Ajuntament davant d’un possible impagament o per fer-hi qualsevol actuació. I també és important fer que les empreses tornin a les Franqueses; falten llocs de treball al municipi. 

–Desenvolupar el polígon del sector N podria ser una solució?

–Podria ajudar, però aquest projecte ha perdut força els últims anys i no és prou atractiu per a les empreses. Ningú no ha comptat com fer-hi arribar la fibra òptica, el subministrament elèctric no està garantit a partir d’una determinada potència i té només un únic accés. És poc atractiu i caldria revisar el projecte abans de tirar-lo endavant.

–Què és prioritari per a vosaltres?

–A Bellavista hi ha un problema de convivència intergeneracional i intercultural important. Molta gent gran pensa que el barri canvia massa de pressa, i els més nous se senten rebutjats per una altra part del barri. Cal perdre la por al diferent i prendre consciència que als nostres barris hi ha gent de religions i costums diversos, i que no ens diferenciem tant entre nosaltres.

–Cal més mediació, potser?

–Amb el Pla de Barris ja hi ha un servei de mediació, però és insuficient, de poques hores i pagat per la Diputació. No és un servei propi de l’Ajuntament, i hauria de ser-ho i incidir més en la convivència, la religió, etc. No hi ha un problema de convivència greu, però sí que és un problema latent, de prejudicis, que a poc a poc degrada el sentit de comunitat. I això afecta aspectes com l’escolarització: en determinats centres hi ha poca demanda i problemes de segregació escolar.

–I en equipaments esportius?

–Al municipi hi ha moltes instal·lacions esportives i no es tracta de fer-ne més, sinó d’acordar com utilitzem les que tenim. També hauríem de recuperar els 300.000 euros de pèrdues que va generar l’empresa que gestionava el pavelló, que va fer concurs de creditors per una mala gestió. Aquests diners s'haurien d'invertir en manteniment.

–Els clubs tenen problemes d’espais. 

–Cal posar d’acord totes les entitats, però tothom ha de ser conscient que les instal·lacions són limitades i que no podem créixer en equipaments contínuament. Per tant, o es busquen solucions per compartir els espais o es creen escoles de futbol, handbol i bàsquet perquè els nanos participin d’un model municipal i passin després als clubs.

–Com funcionaria?

–A les Franqueses hi ha set clubs de futbol, entre aficionats i federats, amb tots els seus equips cada un. Per això proposem fer una escola infantil de futbol fins a 10 anys, per descarregar de feina els clubs i generar una filosofia i una manera de treballar conjunta. I així també s’eviten competicions entre pobles i entre entitats.

–Hi ha prou cohesió entre pobles?

–A les Franqueses hi ha molta abstenció a les eleccions municipals; i això dóna idea del poc sentit de pertinença al municipi. La gent de Corró no participa de la vida de Bellavista ni tampoc al revés, i això passa en temes com el mercat, els joves o l'escola. Per això plantegem recuperar el transport escolar per facilitar la mobilitat dels nens i nenes entre nuclis. Cal crear més xarxa i caliu entre pobles. 

–També en cultura?

–Cada poble ha tenir les seves festes i activitats culturals, però cal que s’obrin a la resta del municipi. El model de festes majors és molt car, la despesa està al nivell de Granollers o Mollet. Per això hem de pensar què fem i com ho fem amb totes les entitats que organitzen les festes majors. Cal col·laborar amb les entitats, fiscalitzar els ajuts que es donen i alhora buscar subvencions extres.

–I en via pública?

–En infraestructures, la unió entre Bellavista i Corró d’Avall és necessària. Per això caldria desenvolupar la connexió entre el carrer Girona, a Bellavista, amb el parc de Mas Colomer. És un projecte previst des de fa molts anys; cal voluntat de fer-ho i buscar els diners necessaris per tirar-ho endavant.

–Com ha de ser la relació amb Granollers?

–Creiem molt en els serveis mancomunats entre pobles, perquè és una manera d’estalviar i de crear sinergies de treball molt més beneficioses que si cada poble ho fa tot pel seu compte. Però alhora cal valorar què interessa a cada poble. Per exemple, el Transgran no respon a les necessitats de les Franqueses, sinó a les de Granollers. Serveis com aquests s’han de mancomunar mirant de trobar un benefici per a tots, perquè col·laborar no vol dir només participar del que fan els altres.

–I en l’àmbit del comerç?

–També tenim massa dependència de Granollers pel que fa a serveis bàsics o en comerç. Ho hem d'anar trencant i potenciar el comerç i la indústria del municipi. Les Franqueses necessita empreses i comerç per no quedar descompensat. Calen ingressos per ajudar també els qui més ho necessiten.

–Què en penseu del Quart Cinturó?

–No ha de passar ni per les Franqueses ni per enlloc. El model de mobilitat a la conurbació de Barcelona no passa per fer una altra via ràpida, sinó per alliberar el peatge de l’AP-7 i per reforçar el transport públic entre pobles.

–El servei de rodalies és molt deficitari, especialment la R3.

–I tant, i això ens perjudica com a poble. El projecte de desdoblament és bo, el servei de la línia milloraria. L’estació de Bellavista ha donat molta vida al barri, molta gent que agafa el tren aprofita per fer altres coses a prop de l’estació. Cal que a l’entorn de l'estació de Corró d’Avall passi una cosa semblant.

–Què faríeu amb el sistema foto-vermell?

–Som partidaris de treure’l. No perquè no vulguem regular el trànsit, sinó perquè creiem que el trànsit pot regular-se de moltes maneres sense fer que la gent pugui perdre el carnet. A Llerona han estat útils per fer que els vehicles no corrin, però es poden buscar altres mesures, com posar elements físics que facin reduir la velocitat. I a la ronda i davant de l’estació de Corró d’Avall es pot regular el trànsit amb semàfors convencionals.

–El pla general urbanístic ja està pràcticament esgotat i el pròxim mandat es renovarà. Cal créixer gaire més?

–Només s’ha de créixer si hi ha necessitat i realment hi ha demanda, per exemple perquè s’instal·la al municipi una empresa molt potent. Però mai no s’ha de créixer per inèrcia ni per perifèria, perquè aquí sigui més barat que al poble del costat, perquè en aquests casos acabem fent ciutats dormitori sense personalitat ni identitat, especialment als nuclis més petits.

–El pla general marcarà el nivell de creixement dels pròxims 15 o 20 anys.

–Nosaltres som partidaris de consolidar els nuclis urbans de Corró d’Avall i Bellavista, de completar el que ja està previst al sector C de Corró d’Amunt, davant de les Escoles, i créixer de manera continguda a Llerona. Hauria de ser un creixement petit, simplement allò que demana la població de les Franqueses per quedar-se a viure al municipi.

–Com s’ha de posicionar l’Ajuntament en el tema nacional?

–Al nostre grup tots som partidaris del dret a decidir. Pot semblar una pantalla passada, però no ho és, de manera que si es tornés a plantejar una situació com l’1 d’octubre l’Ajuntament hauria de col·laborar-hi, cedint locals i tot allò que calgués, tot i que el lideratge hauria de ser de la societat civil. L’Ajuntament sempre ha de facilitar que es pugui votar sobre qualsevol tema, sempre que no vagi en contra dels drets humans.

–Com valoreu el mandat que ara acaba?

–L’equip de govern s'ha endeutat per completar grans obres, com el parc del Falgar i Can Prat. Els diners havien de sortir del polígon del sector N, però com que això no està lligat l’Ajuntament s’ha hipotecat. En comptes d’endeutar-nos tant, nosaltres hauríem preferit acabar Can Prat per fora perquè no es fes malbé i esperar-nos a tenir els diners per completar l’equipament per dins.

–De cara al pròxim mandat, amb qui estaríeu disposats a pactar i amb qui no?

–Intentarem governar nosaltres sols, però si no pot ser, en funció dels resultats, l’assemblea decidirà quins possibles pactes podem acordar. En tot cas, en la política municipal pesen més les persones que els partits.

Edicions locals