'L'Espai Can Prat és emblemàtic perquè aplega salut, cultura i esport'

Francesc Colomé Candidat de Junts per les Franqueses a les eleccions municipals del 26 de maig

Política, Entrevistes 26-M

Francesc Colomé
Francesc Colomé

Francesc Colomé, veí de Corró d'Avall de 53 anys, té estudis en Relacions Laborals i ha estat cap de recursos humans a l'Ajuntament de Granollers. El 1999 va entrar al govern municipal com a representant de CiU, i durant tres mandats ha encapçalat diverses regidories. Des de 2011 és l'alcalde del municipi, i el 26 de maig intentarà revalidar l'alcaldia per tercera vegada, aquest cop amb Junts per les Franqueses.

–Les Franqueses ha arribat fa poc a 20.000 habitants. Creixem massa ràpid?

–El creixement fort es va produir fa més de 10 anys. De la gent que va venir llavors, els seus fills van a l'escola i fan les activitats extraescolars aquí, de manera que ja estan plenament identificats amb el poble. Actualment ja tenim més de 100 entitats.

–Què fa que les Franqueses sigui atractiu per venir-hi a viure?

–És un municipi d'urbanisme amable, verd (el 85% és agrícola i forestal), amb bons equipaments per a les persones i molt ben connectat en infraestructures.

–Aquest final de mandat està marcat per grans obres.

–Fa poc vam obrir el parc del Falgar, per on han passat 60.000 persones, i aviat obrirem l'Espai Can Prat, que serà un equipament emblemàtic perquè integra un CAP, una biblioteca i un pavelló. Tot això que sembla totxo és per a les persones. Un CAP, una biblioteca i un pavelló no són només edificis, són salut, cultura i esport.

–L'oposició assegura que l'acció de govern s'ha centrat molt en Corró d'Avall i poc en la resta...

–A Bellavista s'hi han invertit 8 milions d'euros amb el Pla de Barris: ascensors al pont del ferrocarril, el pàrquing de Renfe, la remodelació de les places Espanya, Esbarjo i Països Catalans, l'illa d'equipaments del carrer Rosselló, la transformació de l'escola bressol... A Llerona s'ha adequat la carpa, s'ha remodelat el casal, la zona esportiva i de lleure, els vestidors, s'ha impulsat el casal d'avis... A Corró d'Amunt s'ha portat l'aigua i la fibra al centre i a Marata s'ha començat a pacificar el trànsit, s'ha ampliat la casa de la mestra i s'han posat semàfors a la cruïlla de la carretera...

–Què falta en equipaments i serveis?

–En 10 o 15 anys hem passat de 12.000 habitants a 20.000. La majoria dels nous veïns han estat gent jove que ens han fet créixer ràpidament en escoles i instituts; fa 10 anys vam haver de fer tres centres de cop. Ara els nens i joves de les escoles comencen a fer activitats extraescolars esportives, de manera que cal créixer en equipaments esportius. Proposem fer un nou pavelló gran, perquè actualment més de 600 nens i nenes fan bàsquet i handbol i els calen més espais per entrenar i ser més competitius. Això també permetrà activar nous esports, com el vòlei.

–Alguns clubs es queixen de la falta d'horaris i espais per entrenar. Com es pot resoldre això a curt termini?

–A molts clubs els costa anar a Corró d'Amunt perquè consideren que és lluny; tothom voldria tenir els equipaments al costat de casa. Fixeu-vos que a la Garriga, per exemple, hi ha un únic camp de futbol. A les Franqueses n'hi ha tres de futbol-11, dos de futbol-7 i un altre que ara farem a Llerona. I el camp de Corró d'Amunt es va remodelar per descongestionar tot això. Per tant, el repartiment d'espais i horaris ha de ser proporcional als equips de cada club, i els clubs que vulguin créixer han d'anar a Corró d'Amunt.

–Quins altres equipaments calen?

–Estem treballant en el Centre Cultural de Bellavista i les seves sales polivalents; a Can Prat hi haurà tres sales polivalents i la biblioteca; ara remodelem el Casal de Llerona... I a banda també hi ha dos projectes previstos: l'ampliació de la residència de Corró d'Avall fins a 85 places, que començarem a tramitar a partir de setembre, i la nova residència i centre de dia de Bellavista, que tindrà un centenar de places i que estarà situada a tocar de l'Hospital.

–Fa molts anys que se'n parla, d'aquesta residència.

–No és fàcil. Fa tres o quatre anys que ens barallem amb la Generalitat perquè concerti places per tirar-la endavant, i ara com ara encara no han agafat el compromís de fer-ho. La construcció de la residència va lligada a la concertació de places, perquè no volem un centre 100% privat, sinó que volem que hi hagi una part pública, i la Generalitat té l'aixeta tancada.

–L'oposició critica que l'espai escollit té massa pendent.

–Actualment no hi ha cap altra pastilla d'equipaments lliure a Bellavista. El lloc és bo perquè és a 100 metres de l'Hospital, les vistes són espectaculars i els desnivells es poden salvar fàcilment. En aquest sentit també tenim la proposta de posar escales mecàniques per accedir als equipaments del carrer Astúries, on hi ha la Biblioteca, l'institut, l'escola i el camp de futbol.

–Hi ha grans projectes encallats des de fa temps, com el polígon del sector N.

–Ningú de l'oposició hagués tirat endavant el polígon. Nosaltres pensem, en canvi, que els polígons són generadors de riquesa: creen llocs de treball i aporten recursos al municipi. I si estan ben fets, s'ocupen. El polígon del Ramassar està al 100% d'ocupació, i el del Pla de Llerona supera el 90%. El polígon del sector N està parat per un contenciós, que en pocs mesos quedarà resolt. Llavors tornarà a activar-se.

–Com que els ingressos d'aquest polígon no arriben us heu endeutat per tirar projectes endavant.

–Hem hagut de fer enginyeria econòmica. I ho hem pogut fer perquè hem replantejat tots els ingressos i despeses en una molt bona feina a nivell econòmic, cosa que ens ha permès invertir. Hem demanat un crèdit de quatre milions per acabar l'Espai Can Prat, però el nostre nivell d'ingressos pot suportar aquest préstec, que és temporal, perquè quan es desencalli el sector N podrem amortitzar-lo. L'endeutament, sempre que no comporti una pujada d'impostos per sobre de l'IPC, no ens ha de preocupar.

–S'ha de revisar el pla general? S'ha de créixer més? Per on?

–Les Franqueses té molta demanda per venir-hi a viure, i per tant hauríem de preveure un creixement sostenible i que impliqui, per exemple, la connexió de Bellavista amb Corró d'Avall. Els tràmits urbanístics són lents, i s'hauran de fer de manera participativa. D'altra banda, les Franqueses forma part d'un pla director urbanístic que implica Granollers, Canovelles i la Roca, i per revisar el pla general ens haurem de posar d'acord amb aquests municipis. El que sí que pot desenvolupar-se els pròxims quatre anys és el que actualment ja està previst al pla general, com el sector R, darrere del cementiri, i l'UA-21, les naus del centre de Corró d'Avall.

–Quines són les principals propostes per al proper mandat?

–La més important és mantenir el model de municipi: amb urbanisme amable, espais verds, amb equipaments i ben connectat. També garantir que a la gent que pateix no li falti mai atenció bàsica. Tothom qui compleixi els requisits i vagi a l'Ajuntament no li faltarà mai un plat a taula. En això també hi té relació la dinamització econòmica i el foment de l'ocupació. I finalment mantenir i ampliar l'oferta d'equipaments.

–Hi ha prou cohesió social entre pobles?

–Les Franqueses són cinc pobles en un, i aquesta és la riquesa del municipi. És cert que cada nucli té la seva idiosincràcia i les seves festes pròpies, i això s'ha de respectar. No podem dir a un poble amb 1.000 anys d'història que renunciï a la seva identitat. Per això hem de donar-hi suport. Ara bé, hi ha una marca que és les Franqueses i, en aquest cas, hem d'anar tots a una.

–El Quart Cinturó ha de passar per les Franqueses?

–No, de cap manera. Els grans equipaments són al sud de la comarca, com el Circuit i la Roca Village, i el Quart Cinturó ha de donar servei a aquests equipaments. A més, el sud de la comarca ja està trinxat urbanísticament; i aquí tenim grans espais a preservar: el Falgar és Xarxa Natura 2000, els camps de mongeta del ganxet, els grans paratges de Marata i Corró d'Amunt... I en infraestructures ja tenim la ronda Sud, que connecta la C-17 amb l'autopista de Mataró.

–Cal mantenir els semàfors foto-vermell?

–Abans del sistema foto-vermell passaven pels tres punts on hi ha semàfors 880.000 vehicles cada mes, i ara en passen 750.000. Lentament hem aconseguit pacificar les vies i reduir el trànsit. Tot i així, no renunciem a treure'l. Ara ens estem plantejant, amb els veïns de Llerona, fer un projecte d'urbanització per pacificar encara més el trànsit, amb voreres més amples i impediments perquè qui no hagi de passar pel centre de Llerona no hi passi. També hi ha idees per pacificar el trànsit en vies com el camí de Can Toni, Can Calet o Marata.

–El sistema ha generat controvèrsia.

–La polèmica que hi havia fa quatre anys ha desaparegut. Hi ha qui l'ha mantinguda viva perquè li ha interessat, perquè al final s'ha col·locat políticament. Però el sistema és bo i les càmeres han estat útils també en seguretat, perquè han permès enxampar lladres a través de la matrícula del cotxe. A més, cal recordar que aquestes càmeres no són radars, sinó que sancionen els conductors que se salten el semàfor en vermell.

–Les naus militars estan prou utilitzades?

–Tres estan ocupades per una de les escoles d'FP de mecànica més importants de Catalunya, amb més de 300 alumnes. I les altres estan ocupades pel Centre de Modelisme, el Club de Tir amb Arc, el Viver d'Empreses, la concessionària d'escombraries, la brigada i una altra que fa de magatzem. Evidentment es podria estudiar com treure'n més profit, però totes estan ocupades.

–Com ha de ser la relació amb Granollers?

–Tenir Granollers al costat pot ser un problema en algunes coses, per exemple en l'àmbit del comerç. No posem en dubte la capitalitat de Granollers, però les Franqueses és el tercer municipi de la comarca i té prou entitat per si mateix per començar a programar coses per a tota la conurbació, que vagin més enllà del municipi. El parc del Falgar n'és un exemple. En tot cas, la relació amb Granollers és d'entesa i col·laboració: compartim el transport públic i s'ha remodelat el carrer Girona amb el nostre consens.

–La força del comerç de Granollers perjudica les Franqueses, doncs?

–Hem de desenvolupar un pla local de comerç, tenint en compte que la cultura dels veïns de les Franqueses és sortir a comprar fora, ja sigui a Granollers, la Roca Village o a altres espais. És evident que a les Franqueses hi ha molta mancança en l'àmbit comercial i cal dinamitzar-ho.

–Pel que fa al teu pas per l'Ajuntament, sempre havies dit que hi estaries vuit anys i ara aspires a un tercer mandat.

–La decisió de repetir ha estat complicada, sobretot familiarment. Hi ha moments adorables i altres miserables, perquè ser alcalde implica ser-ho 24 hores al dia els 7 dies a la setmana. Fa temps havia pres la decisió de plegar, però els companys de partit m'han animat a replantejar-m'ho. I ara vaig a totes. Jo seria partidari de limitar els mandats a dos períodes de 5 anys.

–Ara has fet un pas més políticament, que és entrar a la Diputació.

–El meu objectiu és les Franqueses, no la Diputació, on he entrat temporalment i sense cartera. En tot cas, ser a la Diputació és important perquè és un lloc fonamental per donar suport i sostenir els ajuntaments.

–Els últims anys heu governat amb el PSC i amb el PP durant un temps. Seguireu amb aquesta política de pactes?

–Amb els socialistes estem als antípodes a nivell de país, però en model de municipi anem a una. Compartim el model de poble i ens entenem bé. Sempre hi ha discrepàncies, és clar, però hem conviscut i hem resolt les diferències sense problemes. 

–Com s'ha de posicionar les Franqueses en el tema nacional?

–Cal governar per a tothom i ser curós amb totes les sensibilitats ideològiques, però és lògic que si governa Junts per les Franqueses ho faci d'acord amb els plantejaments de Junts per Catalunya. En aquest sentit, estarem al costat del president de la Generalitat i de les institucions del país.

Edicions locals