Editorial

L'Hospital Asil de Granollers està a punt de commemorar el seu centenari –si més no, de l'edifici històric actual, tot i que l'origen de la institució es remunta al 1328–. En els inicis de la seva història, quan era a la Sala Tarafa, la família fundadora hi designava un clergue com a administrador i no va ser fins al 1521 que va passar a dependre del municipi. Aquests orígens ajuden a entendre com la institució es governa des de fa un segle a través d'un patronat, presidit per l'alcaldessa, i encara amb representació de la parròquia.

Fa temps que aquest model s'ha posat en qüestió, sobretot per grups a l'oposició del consistori (ERC i Junts, i, en l'anterior mandat, també la CUP) i cada cop queda més clar que tant la Fundació de l'Hospital, com l'Ajuntament i la Generalitat han d'entomar aquesta renovació.

Les institucions s'han de modernitzar, sobretot –i obligatòriament– si, com aquesta, reben inversió i concertació pública. Si hi ha dubtes sobre si es garanteix el dret a l'avortament al centre és perquè hi ha representants al patronat que poden influir en el fet que s'apliquin criteris més enllà dels mèdics i legislatius.