Editorial

L'arribada de recursos europeus als municipis pot ajudar –com a mínim, durant un parell d'anys– a sobre portar grans problemes presents i futurs, que marquen un futur incert. D'una banda, la injecció de diners ha de permetre sobreposar-se a la crisi de la Covid-19 –que ja se sumava a una encara no superada crisi econòmica iniciada la primera dècada del segle–. Ara, però, la crisi climàtica hauria d'estar també en les agendes de totes les administracions, empreses i entitats. Una emergència que sembla no haver estat urgent fins que, a banda de la salut de les persones –el primer que hauria de preocupar– ha afectat les butxaques de la ciutadania i també de les grans corporacions. L'augment del preu dels carburants, dels consums energètics i de moltes matèries primeres s'ha sumat a les preocupacions per aconseguir un equilibri, una justícia social –cada cop més precària–. És una bona notícia que arribin recursos dels Next Generation per a rehabilitar habitatges, i que l'Ajuntament hagi posat a disposició de la ciutadania un servei d'assessorament, així com que les administracions col·laborin per augmentar el parc de pisos públic –amb una línia d'ajut europeu també–. Tot plegat arriba tard... però més val tard que mai.