Editorial

A Granollers i les Franqueses hi ha la concentració més gran de centres de culte religiós al Vallès Oriental, la majoria de l'Església catòlica, tot i que en les darreres dècades ha anat perdent l'hegemonia –i fidels–. L'arribada de nouvinguts, amb altres creences, ha fet incrementar notablement la diversitat religiosa a la comarca.

Però en un Estat laic, com teòricament és l'espanyol, encara hi ha confessions de primera o de segona. Naturalment, la mateixa història fa que els centres de culte catòlic siguin cèntrics i, sovint, majestuosos. La tradició cultural pròpia ho determina, evidentment. El que no és tan clar és perquè costa tant que l'Església catòlica tributi l'Imposts de Béns Immobles (IBI), com si han de fer altres centres de culte, i com encara s'han d'esclarir algunes immatriculacions de propietats. És curiós també que els espais de culte islàmic dels dos municipis siguin a polígons o bé a tocar d'aquests.

Els municipis són els primers que poden canviar aquestes micro o macrodiscriminacions religioses. Granollers i les Franqueses defugen el debat –tot i que fa anys que el ple granollerí va aprovar una moció per reclamar l'IBI de l'Església– i Canovelles l'ha entomat davant l'evidència flagrant d'una societat cada cop més diversa –i canviant: al municipi ja hi ha més mesquites que esglésies–, també pel que fa a les creences religioses.