Editorial

Fa anys que la salut mental és la menystinguda del sistema sanitari públic i, això, encara ha aflorat més en un moment complex de gestionar emocionalment com la pandèmia –amb missatges de confinaments i restriccions… i pors–. És positiva la injecció de recursos que la Generalitat hi està abocant –i la que s'ha compromès a abocar–, amb una visió comunitària del benestar i la salut mental de la ciutadania –com la que treballen fa anys entitat com Daruma i Activa't, entre d'altres–. Amb tot, fa tants anys que es va tard que difícilment s'assoliran nivells òptims d'atenció a curt termini.

Arran de la pandèmia, doncs, s'han fet evidents casos greus que no han arribat a tenir una atenció al sistema sanitari, així com s'ha vist com els trastorns mentals creixen en els més joves de les llars. Tant de bo la reacció social i institucional faci bona aquella dita que diu que d'un gran mal en surt un gran remei. S'ha avançat un pèl en l'atenció precoç als CAP, i sembla que també en la lluita contra l'estigma, gràcies a la difusió que es fa de la incidència de les malalties mentals i, dissortadament, al fet que en el darrer any i
mig més ciutadans ho han viscut en primera persona.