Editorial

Malgrat que la presència de vehicles híbrids i elèctrics als carrers encara és del tot anecdòtica –només de tres de cada mil ho són–, a poc a poc sembla que el mercat de vehicles amb combustibles alternatius a la gasolina i el dièsel comença a animar-se. I això és una bona notícia per a la tan necessària transició energètica que els pròxims anys ha d’ajudar a limitar els efectes del canvi climàtic. Per acabar de fer el salt, però, cal acabar de polir el model: millorar l'autonomia dels vehicles, reforçar la xarxa de carregadors públics i abaratir-ne els costos, tant de la seva adquisició com de l'energia necessària per propulsar aquests vehicles. I, sobretot, s'ha d'estar preparat per gestionar el final de la vida d'aquests vehicles i els residus que generaran, en especial en bateries.

D'altra banda, un altre dels canvis previstos en la mobilitat per mirar de reduir la contaminació atmosfèrica és la implantació, abans d’un any, de les anomenades zones de baixes emissions, espais delimitats en nuclis urbans per on es prohibirà la circulació dels vehicles més antics i contaminants. Malgrat que l’objectiu de la mesura és lloable, els mitjans potser no són tan encertats. D’una banda, perquè l’alternativa de transport públic en aquestes àrees no sempre té la qualitat desitjable, i, d’una altra, perquè discriminar els vehicles per la seva antiguitat i no pas pel seu ús o per l’impacte real que té sobre el medi ambient sembla més un pedaç per demostrar que s’actua que no pas una mesura efectiva contra la contaminació atmosfèrica, a banda de ser un perjudici per a la població amb menys poder adquisitiu.